[Si com aquella...]

SI com aquell(a) que ofega tant la calma,

la quietud, en una mar de llàgrimes

com el desig ocult de llibertat;

si com aquell(a) que vessa mots, paraules,

pels ulls plorosos però no veu davant

que el miren llavis que cremen el desig

en un encens de paraules callades;

si com aquell(a) alien ple de mots

que no podrem entendre mai dels mais;

si com el vers que no quadra per coix

o per no dir exacte allò que vull;

exactament així la casa en blanc

on viu el text que m’intenta ofegar,

aquell que diu la meua veritat,

la que tem i ame, la que no sé explicar

perquè és un cos que va i ve intens,

lluny del control, de la por, de la fam.

[Dins del projecte del curs 2022-23, sobre la casa del poeta]