La casa del poeta

FOC i caliu,

Esperança de la tendresa.

Construcció efímera,

Notes d’una melodia que tu, i només tu, escoltes.

Què és una casa?

Al cap i a la fi, un lloc per viure.

Des de la finestra albires.

La serenitat és la calma d’un racó al teu escriptori que et permet escriure.

Allí imagines la poesia,

La imatge del poeta,

Qui sóc jo?

Només un individu que pensa la vida.

Ma casa és ta casa,

Lloc d’inspiració mentre la porta roman oberta a noves idees.

Perspectiva d’una visió riallera, existencial, reflexiva.

Pensador d’idees atzaroses,

La llar,

Habitatge i lloc per repensar i escriure.

[Dins del projecte del curs 2022-23, sobre la casa del poeta]

Pit-roig

Poeta de la claredat

Pit-roig de tramuntana,

gregal i mestral.

Mestre anunciador de les tertúlies.

Entre pins,

carrasques,

camins de serra...

Qui eres tu?

Trontollar de la felicitat poètica,

xicotet savi de les remors,

que entre rierols esdevens veritat.

Criatura del vent,

de les arrels d’il·lusió.

Somnis d’un setciències que espera predir els terratrèmols.

Jo sóc l’alé,

el desig d’aquella ànima lliure.

Roig com la passió que acarona al vent,

l’udol,

dels instants matiners.

[Dins del projecte del curs 2021-22, dedicat al sonet]

A tu, lluitadora

Qui era jo? Sinó la tristesa feta vida.

Qui era ell? Un producte d’un sistema malalt i botxí.

En l’obscuritat més tènue,

He trobat la llum de l’esperança.

Sola,

Entre plors que només jo he pogut escoltar.

Invisible,

Com el vent que bufa en aquesta mar de llàgrimes.

He cridat,

Però els crits eren el rebuig d’una massa que no sabia on mirar.

Valenta i viva,

M’he alçat de les meues cendres,

Cendres d’aquell que em va voler matar.

He tornat a saber somriure,

Però he recordat a totes aquelles que no van tindre tanta sort com jo,

Hui,

Entre les carícies d’una persona,

Que ha sabut com estimar-me,

De veritat.

[Dins del projecte del curs 2019-20, sobre la violència de gènere]