[Enmig d'un bosc espès...]

ENMIG d’un bosc espès, de mots incendiats,

desats en la memòria que brilla cada vespre,

la casa del poeta espera sense pressa

l'instant del sacrifici, el moment de més joia:

L’arribada de l’Altre com un Jo estranger.

Escriure és morir a foc lent, en silenci,

renéixer de les cendres i cremar el passat.

I tu hi pots entrar. Accepta el cerfull,

que la teva presència sigui una nova flama.

Bufa sobre els mots i que es tornin guspires.

[Dins del projecte del curs 2022-23, sobre la casa del poeta]