Poema pla

AQUESTA és la raó del temps / que t’acosta la nostàlgia, / i aquesta és la raó del no temps / que et projecta en la nostàlgia: / “...el plaer és plaer perquè ho fou, / el dolor és dolor perquè ho serà, ...” * / Quan ho descobriràs / l’estupor del passat i del futur niarà en tu / i et malcoraràs de les hores, / hieràtiques i idèntiques, / que com les ones de l’estany / retornen impassibles, / fins que la tronadora maltempsada tempestosa de l’estiu / ho malmesa tot, / i ja no sents / les seues agulles recosint-te. / I hages d’abandonar-me, perquè calle.

* Versió feta pel POEMA PLA sobre unes línies de Watt, de Samuel Beckett (trad. castellana de José Fco. Fernández. Ed. Cátedra. Madrid, 2023. Pàg. 281).

[Dins del projecte del curs 2023-24, sobre la música en valencià: Caixa de música i paraules]

La casa del poema

LA meua llar ets tu, sí em lliges. /

L'indret secret i càlid que em pensa, /

La teua intel·ligència que busca /

La sorpresa inaudita de saber-s'hi. //

La meua llar ets tu, si somiem junts; /

Jo callant en lletra màgica, /

Tu dient amb mots alats /

Els meravellosos indrets que transitem. //

La meua llar ets tu pertot arreu: /

Barrancs i gorgs, espadats i cingles, /

Com els braus coloms salvatges /

Que exploren els xaragalls. //

La meua llar ets tu, nit i dia, /

Com les oronetes que enjoien l'abril, /

El pit-roig bonhomiós i fragilíssim /

O el terrible esparver que tot ho guaita. //

La meua llar ets tu, amic meu, /

Que vens a mi perquè existisca. //

[Dins del projecte del curs 2022-23, sobre la casa del poeta]