La casa del poema

LA meua llar ets tu, sí em lliges. /

L'indret secret i càlid que em pensa, /

La teua intel·ligència que busca /

La sorpresa inaudita de saber-s'hi. //

La meua llar ets tu, si somiem junts; /

Jo callant en lletra màgica, /

Tu dient amb mots alats /

Els meravellosos indrets que transitem. //

La meua llar ets tu pertot arreu: /

Barrancs i gorgs, espadats i cingles, /

Com els braus coloms salvatges /

Que exploren els xaragalls. //

La meua llar ets tu, nit i dia, /

Com les oronetes que enjoien l'abril, /

El pit-roig bonhomiós i fragilíssim /

O el terrible esparver que tot ho guaita. //

La meua llar ets tu, amic meu, /

Que vens a mi perquè existisca. //

[Dins del projecte del curs 2022-23, sobre la casa del poeta]