RAMÍREZ, EDUARD

Poema

TOT fa bon caldo en la poesia:

un pessic d’ací, un pessic

d’allà, un foc viu i temps al temps.

Sempre amb producte del més pròxim,

per més que puga ser un tòpic.

Cuinar la vida amb bon tacte

i atenta sensibilitat,

una llum que fixa un paisatge,

una remor lliga els afectes

i els aporta tendres aromes,

més veritat d’ara com ara:

les penes i els entusiasmes,

la meravella i algun dol,

tot contribueix al sabor

de l’aventura, de la brisa

vital que ens du llavors afins.

Cadascú trobarà el seu tast,

al gust del punt de nodriment.

[Dins del projecte del curs 2023-24, sobre la música en valencià: Caixa de música i paraules]

[La casa del poeta...]

LA casa del poeta és una llar

que és dansa i acollida, caliu cert,

descans i pausa, curiositat.

Aquella casa també és finestra,

un desguàs i una obertura rabent

als camins de més amunt de l’ermàs.

Però sols fem món si trobem company,

si superem la soledat, la dèria,

que ens va fer mussols d’aquell temps estrany.

Casa al capdavall és tornar a port,

és la fruita descoberta, és la mà

que et fa sentir humà lluny del redòs.

[Dins del projecte del curs 2022-23, sobre la casa del poeta]

Astres del cor

L’ORIGEN, just enmig de l’univers,

amb les mans definim aquesta argila

quan l’estima ens encén com la guspira

i un cel d’estreles en regala el ple.

La via començà amb l’esclat, la gènesi,

sintonies del cosmos, frenesí

elèctric i un contacte embadalit,

sense crisi vingué el buit i el silenci.

Quin foc que per sopresa t’abandona

després d’haver-te encés els ulls i pells

amb formigueig de llums, i quin fred còsmic

notar entre les mans una intempèrie,

escandallar l’eclipsi tan a fons,

sentir l’amor fugaç com una estrela.

[Dins del projecte del curs 2021-22, dedicat al sonet]