Restaurant Fideu Fi

He muntat un restaurant

per qui se vulgui amagrir,

magres, si veniu aquí,

no hi haureu estat mai tant!

Mirau si n’és, d’important

el restaurant Fideu fi!

Si començau a venir

vos anireu desinflant.

Jo vos diré, mentre tant

tot el menú que hi haurà.

Pels que sols vulguin mirar

hi haurà de tot i molt:

llom, col, patates i tord,

xulla, ventresca i pastissos,

pa, vi, coques amb anissos...

i un bon peix amb pebre bord.

Si qualcú vol ensumar

sols: un bocí de formatge

o cuixot per companatge

i oli damunt un bon pa;

podrà ensumar tant com vulgui,

emperò... que no es descuidi,

la boca no es pot badar!

Així mateix trobarem

qualque cosa per tastar;

de règim, això és ben clar.

Ben aviat la sabrem:

La llet serà desnatada,

el cafè descafeïnat,

fora greix, la sobrassada

light tot quan sigui empotat.

No tendran sucre ses coques,

ni saïm ses ensaïmades,

ni farina ses panades.

Ja no caldran torcaboques.

S=oli serà a sa tafona

no hi importarà setrill:

Beurem aigua en lloc de vi

tothom estarà a la zona.

Primaria i darreria

tot pareixerà el mateix

però ja veureu després

com la talla vos varia.

Heu de venir cada dia

per trobar un bon resultat.

Si vos heu desbaratat

i vos surt un AMixelí@

el restaurant Fideu fi

vos ho té solucionat:

LA SEVA ESPECIALITAT

IDEAL PER PERDRE PES

ÉS SERVIR BEN BUIT EL PLAT

PER SI QUALCÚ NO VOL RES

ɣ

En haver dit T'estim i en haver dit Per sempre

En haver dit t’estim i en haver dit per sempre,

no comença ni acaba aquest camí.

Hi ha un abans de mirades esquives que se cerquen

i de galtes vermelles atordides i de batecs de cors i de desig.

Hi ha dies i dies que s’escolen entre les mans i els cossos:

dies d’esforç, de pols i de treballs,

dies de pors, de rajoles, de dubtes,

i d’aixecar parets per enllestir una llar,

dies de serenor, d’amor i de placidesa,

dies de nits en blanc amb l’endemà de boira

i dies de passió, de sexe, de follia!

En haver dit t’estim en haver dit per sempre,

no comença ni acaba aquest camí.

Hi ha un dir gràcies a les mans amigues

que t’ajuden a posar els fonaments de ca teva.

Hi ha un compartir, uns braços oberts.

Hi ha la senzillesa de qui sap estimar sense estridències

Dos somriures que et diuen amb paraules planeres

que estimen igual de quan eren nins i que et saben amic

i que et saben a prop i que tenen les portes

obertes i confien. Et conviden a compartir il·lusió.

En haver dit t’estim en haver dit per sempre,

no comença ni acaba aquest camí.

Hi ha la valentia d’afrontar els obstacles

I l’abraçada justa en el moment precís,

Hi ha el “ ja m’aixec jo” si un infant plora

El “vénga, amunt, amunt “ quan l’ànim defalleix,

Hi ha aquella rialla que només té sentit si l’altre hi és

I la llàgrima que sols ell i ella saben què vol dir.

Hi ha el saber viure junts anys i anys 

I conèixer, sens mots,què ens vol dir l’altre

Però, part damunt tot el t’estim i el  per sempre,

El que es fa imprescindible és la tendresa.

(Del llibre Itinerari de tendresa, 2010)

[Per què anem de colors liles?]

Per què anam de colors liles?

Carnestoltes tu ja ho saps!

perquè les volem ben vives,

Tens l’enteniment tancat!

Perquè en tu veim les mentides

que ens va contar el patriarcat.

Tu ets el tronc de l’arbre mascle

que mai mos ha respectat,

ets l’augment d’aquest desastre

que encara no s’ha esvaït!

Volem que quedi ben dit 

que la nostra intenció 

és decantar aquest dolor

de la nostra societat.

Per això et volem cremat 

i que de les teves cendres

surtin uns arbres més tendres

dins la terra que hem llaurat,

uns arbres d’arrels profundes 

que proclamin la igualtat,

 i per les branques floresqui

nova masculitat.

Homes que, per sí mateixos 

tenguin personalitat

i no segueixin els eixos

d’aquell masclisme heretat!

Homes que posin fronteres

 a una trista realitat:

“Si tu no ets allò que eres,

aleshores, què som jo?”

Homes de tot això 

fassin una gran foguera

perquè la necessitat 

de poder per a ells no impera.

És una nova cultura 

és una transformació

ningú és millor ni pitjor!

Oh! poble de Llucmajor 

tingues bona singladura!

dins aquesta mar d’UNIÓ

Si ara anam de colors liles 

no és per casualitat

és perquè totes les vides 

Tenguin color d’IGUALTAT!

ɣ

Buit de març II

A Rosa Maria Arrazola, autora de buit de març

Ves si començ amb força ves  nocturn

perquè es confongui amb bes de matinada

Ara  em declar  fervent apasionada

dels mots i de les lletres de cada un.

Vull atànyer el pensament taciturn

i imposar-me silenci, de vegades;

però les lletres compareixen alades,

per molt que faci, el pensament no atur!

El dit índex confon el vuit i el buit

i ben velles i belles són les fades.

que per un simple atzar o per descuit,

o per motiu calculat i ben i clar

varen  tenir la idea de posar

 sobre el teclat  la “b” i la “v” plegades?

ɣ

Buit de març 1

A Miquel Àngel LLadó Ribas 

i a tots els homes per la igualtat

Mirarem d’emplenar aquest buit de març, 

de desembre, d’abril, de cada mes,

cada any i cada dia.

Vuit de març de rivets i poesia

Serà ple d’igualtat i de copa compartida,

de força, de som més, de valentia, 

de respecte, de sís ben escoltats

i d’escolta i de nos ben respectats,

de seny i d’alegria.

Mirarem d’emplenar aquest  buit de març

de tendresa, de VIDA…

{1 Títol del llibre de Rosa Maria Arrazola}