[Taula d'absència...]

Taula d’absència

de rudes mans i ferro,

cap so ni vida.

ɣ

Haikús de donatge

El famós peix

sense cap bicicleta

per fi és lliure.

Cor que ha vist

que podia volar

i no ho sabia.

Núvol de sang,

silenciat pels llops

d’urpes i udols.

Marrits silencis,

sofriments oblidats,

damnats pels anys.

Terra de vida,

clau del nostre destí,

principi i fi.

ɣ

Xiuxiuejos

M’agrada escoltar el silenci,

i les ones del mar a la nit.

M’agrada escoltar el silenci,

i el batec del teu cor,

els esbufecs després d’estimar-nos,

les gotes de pluja

colpejant la finestra.

I escoltar la llum del sol,

al reflex de la lluna,

l’aroma de les flors

i la terra mullada.

Vull dir-te tantes coses,

i em quede sense paraules...

Vull escriure tantes coses,

i m’oblide pensant...

Vull besar-te...

Sense tu,

tot és silenci.

Sense tu,

els rius es tornen

sal gelada,

neu de pedra.

Ara estic buit,

incomplet, perdut.

Desesperat d’esperar.

Des que marxares,

em sent malalt,

sol, trist.

Com podria oblidar-te?

Mai podria oblidar-te.

No puc oblidar-te.

Un drac gris devora

la meua ànima

d’esclau sagnant

de freds ossos.

No és cap adéu,

és un fins ara.

ɣ

Càncer

Descansar.

Cadascú es busca

un déu o familiar.

El pitjor és la fase terminal.

Es perd cos físic.

Quin dolor.

No pots mirar sense plorar.

Es guanya amor,

i un trist record

que és millor oblidar.

ɣ

Haikús del pou pudent

Torre de pedra 

guarida per lleons 

de dura molsa.

Castell de fum 

de peixos que delegen 

la tebior.

El pou centenari, 

de grans guerres testimoni,

i de sang banyat.

Dos joves lluiten 

per un amor perdut 

amb les mans nues.

Aigua de ferro, 

verda en l’antic passat 

i en l’avui d’ara.

Fera de pedra, 

llàgrimes de la terra, 

foc sense cendra.

Fulles maragda 

oculten les abelles

que cerquen l’ombra 

de clares nits 

que un jove serracames 

engul en festes.

Silenci de fe, 

fusta de temps antics 

i precs dels malalts.

Salts i saltirons 

de nens i nenes en bous 

rompen la pau.