Hui no vull imaginar-te

INVOQUE un silenci necessari per a escoltar-te,

un silenci necessari per a escoltar-me...Hui,

en aquest moment ingràvid, els reclame amb lentitud

espessíssima, hui que a penes està de moda.

Balle el dit per un fraudulent univers d’avorriment

i escodrinye els fragments, pixelats de res i ses,

de paraules opaques de vidre unflades de cridòria

de carasses plastificades desamigues de la certesa,

de la memòria malmesa, desatentes de tu.

Em sospire i em regurgite de no saber dir-te

el temps que t’espere amb ingènua avidesa.

Mire de reüll, però és del tot inútil i t’imagine,

encara ara, resignadament i distreta. Vine.

[Dins del projecte del curs 2023-24, sobre la música en valencià: Caixa de música i paraules]

[De vegades...]

DE vegades el viatge cansa

  i lluny de casa

et trobes vagarejant pels carrers

de les ciutats gèlides i estranyes

dels rostres inhòspits, desatents.

De vegades el viatge cansa

  i lluny de casa

tan sols has cercat, amb esforç

imperceptible, calfament i menjar.

Hui, com ahir, acabaràs endormiscat

dibuixant una pretèrita melodia, salvífica,

en l’altiu rostre del destí per recordar-te

que sempre podràs reposar, secretament,

en aquest lloc, ben teu, anomenat llar.

Secretament, ben teu.

[Dins del projecte del curs 2022-23, sobre la casa del poeta]