(El temps que passa...)

EL temps que passa i ens allunya,

és brut com la distància i eixut com la foscor,

enemics de l’abraçada dolça i de la llum clara

que als nostres cossos incansable regala.

Tots els moments de viure que se’n van,

i a poc a poc volem rescatar de la memòria,

són la mostra evident i fatal

que encara la vida ―brut i eixut palpitar meu― continua;

però l’absència teua se’m fa foscor i distància

i em fa dubtar si el nostre amor perdura encara.

[Dins del projecte del curs 2023-24, sobre la música en valencià: Caixa de música i paraules]

La casa del poeta

AQUÍ la veritat no s’amaga.

L’oreig és amarg car adient i somni,

s’hi viu el cos dins la mar i un s’ofega.

Ans coacciona l’inevitable trencament

la primavera de l’obscur ullar. Aviat i tot

retornarà solar de la immensa irrealitat,

i del passat dubtós construirà l’entesa

que vol a la casa del poeta, ella, real.

[Dins del projecte del curs 2022-23, sobre la casa del poeta]