Com el vent

SABÍEM que vindria. L’esperàvem.

Dormiria en el llit, com si fos seu,

perquè enllà dels capvespres i els estius

era la creadora d’aquest somni.

Com si el vent, sempre obert a la disbauxa,

ens inundés la cambra amb el perfum

d’arracades d’espígol i roselles.

Com si el vent més que el vent com si el poema,

amb paraules que queien enramades

per reviure l’oblit de la infantesa,

desenrotllés les branques de la música,

desenrotllés preguntes que tornaven.

Com el vent que sabíem que vindria,

com el vent el seu alè, com la pluja,

el seu alè la pluja com el vent,

preguntes que volaven en silenci.

[Dins del projecte del curs 2022-23, sobre la casa del poeta]