La casa del poeta

LA casa del poeta sempre està plena

plena de coses, plena de pensaments.

d’aquell moment a l’hivern que va mirar el terra

i pareixia que havia nevat a la muntanya

de tants llibres apilats

l’un sobre l’altre

l’un sobre l’altre.

De les penes, dels poemes,

de llibretes a mig escriure

d’aquell dia que va despertar

i el llit també estava ple

de la nit

l’un sobre l’altre.

Tot a la casa del poeta està farcit

però encara i tot se pot trobar

el moment més solitari:

un full en blanc damunt la taula

i el poeta buscant a la musa de sa casa.

[Dins del projecte del curs 2022-23, sobre la casa del poeta]

[Tinc el son...]

TINC el son entremesclat amb la vigília

de tant desitjar el que visc mentre dorm,

de les hores al teu costat, abraçada,

del record de la teua pell, tota suau...

Tinc el son entremesclat amb la vigília.

Em fique al llit plorant mentre pense en tu,

quan imagine que tornes a mirar-me

i que em dius, com fa anys, que encara m’estimes.

I durant les hores de la nit que estàs

de volta, memoritze tots els detalls

per a enganyar-me dient que han passat,

que encara vols amar-me eternament

i que tot açò ha sigut un malson

que, de nou, s’ha barrejat amb la vigília.

[Dins del projecte del curs 2021-22, dedicat al sonet]

 ɣ

Generació

TORNE la vista enrere

i en la foscor del meu camí

hi veig el teu.

Tu tota violeta

jo tota negra

No ens trobaràs als llibres

ni als carrers ni a la televisió

però són les dones com tu

les que salven

a dones com nosaltres.

[Dins del projecte del curs 2019-20, sobre la violència de gènere]