En la situació

COM la tempesta a punt d’esclatar,

com el vent més fugaç i indòcil,

com el precipici més profund,

allà on es desfan les essències,

he sabut del crit

de l’ànsia i del fum.

M’aclame a tu

tallant amb un clam, el cel,

cercant un perfum,

la llum evident

que marque el nord

en aquesta brúixola magnètica

que resta muda

ací on residisc,

al turó més desolat

dels camins de la meua ànima.

Sols la companyia

dels ulls i els neguits i els nervis.

[Dins del projecte del curs 2023-24, sobre la música en valencià: Caixa de música i paraules]