CARDONA, ÀNGELS
Bibliografia
Poesia.
Poètica corporal, Ed. El Tall 1999
Tres camins, un viatge Di 7 S.L2003
Cicle del carboni Ed. El Gall 2005
Funció Púb(l)ica, Ed. Can Cifre 2006
Quan la paraula és dona Ed. Neopàtria 2016
Invictus Ed. Balèria2019
Pròximament: Carnals, Ed. El Gall 2023
Poemes seus dins del projecte
A fora la intempèrie
HABITA la casa en el desordre dels arguments:
hi ha pols sobre els mobles, els cendrers plens
la gelera buida, curulla la cuina per brutor dels plats,
el llit desconeix els llençols, no admet presències
la roba és la catifa sobre la invisibilitat del trespol.
Tot crida silenci i por, molta por de perdre
el refugi,
el cau
el niu
la cova
la calor de les plomes del pare, el seu consol
l’esperit de la mare, la ma ferma davant el desvari
les quatre parets sòlides sobre el dia trist
la teulada segura enfront de l’adversitat
les finestres obertes per si la llum
la música a punt per al ball
la seguretat de la solitud en peu.
La paraula que entre el devessall sempre s’hi troba
discreta
feridora
desafiant
encoratjadora
senzilla
amorosa
El quefer quotidià desplegat en dies
que si el dinar, que si no et despertes,
que si no em mires, que si no sé,
que si em fas mal quan no sé res de tu,
que si em manquen les forces, que si avui.
T’estim.
A fora, la intempèrie
Aquí, la casa.
[Dins del projecte del curs 2022-23, dedicat a la casa del poeta]
Sonet desbaratat
En general no m’abelleix
haver de jugar amb la rima
perquè on la llibertat floreix
el senderi de la voluntat no arriba.
―Àngels, no tens perdó
si abandones la tasca
quan la inspiració no és present
molt esforç i no menys traça.
Després d’aquesta reflexió
em posaré a la feina
que el camí de l’abandó
no ens rovelli mai l’eina.
Si volem viure un futur
tranquil i apassionant
no hem d’esperar en conjur
que tot se’ns doni de franc.
Rimar un sonet procura
un plaer que a tothom alçura.
[Dins del projecte del curs 2021-22, dedicat al sonet]
Afamades goles dins cases buides
Davant, la foscor de cases buides.
Un silenci espès, com de fusta,
llenega sobre la quietud dels mobles.
A la cuina, els plats bruts parlen fam.
Una gota persistent marca un temps buit
dins l’aigüera embossada de por.
El sofà mostra encara la forma d’un cos,
l’actitud crispada d’una ma
que vol oferir-se però se sap tancada.
Dins la cambra, no hi vull entrar:
un llit desballestat, els llençols rebregats,
el coixí per ofegar els crits.
Amagar-se.
La duresa de la nit, ha deixat ombra
en el ventre dels estels.
Però cada dia surt el sol.
Davant tanta foscor de cases buides,
he sortit a cercar força per trobar un horitzó
a la mesura de la persona que soc.
M’havien segrestat la pau.
Però jo, bastiré un lloc ple
allà on la llum no sigui un enigma.
Dins mi,
noves goles mormolen vida.
[Dins del projecte del curs 2019-20, sobre la violència de gènere]