Casa

PER acollir no em cal ser estança,

només entrar a l’esfera franca

des d’on puc ser en la confiança,

emmirallat entre mar blanca.

Així que poso a la balança

del meu vertigen el refugi

on s’equilibrin calma i dansa,

i una rutina que em defugi:

Tinc un castell però volia

una existència menys renúncia,

un descans tou del que bullia

en els meus crits d’ira i denúncia.

Tinc un molí, prò preferia

un tacte líquid com d’ocell.

Tinc majordom, prò em fumaria

un mareig mòrbid de vaixell.

[Dins del projecte del curs 2022-23, sobre la casa del poeta]

[Tot mar en calma...]

TOT mar en calma amaga frau,

liti que el tempra per negar

festa o tempesta. Si el sarau

és la requesta de salpar,

com un assaig d’una mort plena,

pesa el retorn, hora de plom,

i és quan es trenca la cadena:

l’àncora cau i no hi ha rom.

On el verí? On l’anestèsia?

Viure obstinat en un error

per preservar sempre l’absència

o convertir en oblit l’horror

fent dels records una presència

que ens alliberi de l’enyor?

[Dins del projecte del curs 2021-22, dedicat al sonet]

[Està prohibida...]

ESTÀ prohibida

aquesta rosa

que s’envolta d’esbarzers

per fer caure les parets

i assumir el sol

com una veu

ineludible.

Està prohibida,

aquesta flor.

Tan prohibida que s’ha fet

obligatòria.

[Dins del projecte del curs 2019-20, sobre la violència de gènere]