(El pes vertical...)

EL pes vertical d’aquest desig

tan desatès

com una mà s’enfonsa en l’ombra del teu nus.

Per respirar proclames

la seva carn com una llum que enganxa,

que et tantalitza al centre de la nit

que ja no du descans a les mans buides,

als dits que, tremolant,

han adoptat el pànic a tocar;

la seva carn de festa embolicada

en una son d’ortiga

que toca el teu desig i el fa dolor.

[Dins del projecte del curs 2023-24, sobre la música en valencià: Caixa de música i paraules]

Casa

PER acollir no em cal ser estança,

només entrar a l’esfera franca

des d’on puc ser en la confiança,

emmirallat entre mar blanca.

Així que poso a la balança

del meu vertigen el refugi

on s’equilibrin calma i dansa,

i una rutina que em defugi:

Tinc un castell però volia

una existència menys renúncia,

un descans tou del que bullia

en els meus crits d’ira i denúncia.

Tinc un molí, prò preferia

un tacte líquid com d’ocell.

Tinc majordom, prò em fumaria

un mareig mòrbid de vaixell.

[Dins del projecte del curs 2022-23, sobre la casa del poeta]

[Tot mar en calma...]

TOT mar en calma amaga frau,

liti que el tempra per negar

festa o tempesta. Si el sarau

és la requesta de salpar,

com un assaig d’una mort plena,

pesa el retorn, hora de plom,

i és quan es trenca la cadena:

l’àncora cau i no hi ha rom.

On el verí? On l’anestèsia?

Viure obstinat en un error

per preservar sempre l’absència

o convertir en oblit l’horror

fent dels records una presència

que ens alliberi de l’enyor?

[Dins del projecte del curs 2021-22, dedicat al sonet]

[Està prohibida...]

ESTÀ prohibida

aquesta rosa

que s’envolta d’esbarzers

per fer caure les parets

i assumir el sol

com una veu

ineludible.

Està prohibida,

aquesta flor.

Tan prohibida que s’ha fet

obligatòria.

[Dins del projecte del curs 2019-20, sobre la violència de gènere]