[Envoltats...]

ENVOLTATS de mals averanys

ixen cada dia als sinuosos

i torturats camins de l’exili

un somni desnodrit,

un bocí d’esperança.

Amic, hi ha qui busca un paradís

artificial on refugiar-se.

Hi ha qui presenta

la dimissió irrevocable

i compra un bitllet cap al no-res.

Oblida les teues pors,

ix del teu amagatall

de confortables algoritmes,

aferra’t a la llum del final del túnel,

inventa’t la possibilitat de sobreviure.

Llança’t i atrapa una mirada, un somriure

que et retorne al país del tot és possible

si es desitja amb convicció.

Desfés-te de l’amarga negror

que t’envolta, que et tenalla.

Oblida la cançó del desencant.

L’amor és un ocell que ansieja llibertat,

deixa que amb el seu vol humil

et dibuixe el futur entre els estels.

la sang barrejada 

[Dins del projecte del curs 2023-24, sobre la música en valencià: Caixa de música i paraules]

[L'aigua m'acull...]

L'AIGUA m’acull, sure, nade

com jo mai no ho havia fet.

Exhaust em sé. Tinc gran set.

I al vent de llevant reclame

que em cobrisca la nuesa,

em torne l’alè perdut,

la por al desconegut

i m’allunye la tempesta

que m’arrossega a l’infern

gris, llòbrec de la tristesa.

Freda, morta la tendresa,

als ulls, gebrada d’hivern.

Enfonsat en fosc avern,

presoner en la incertesa.

[Dins del projecte del curs 2021-22, sobre el sonet]

[El trencadís...]

EL trencadís de vidre dels seus ulls,

injectat en sang,

la sang barrejada amb vi.

La llengua pastosa on irremeiablement

van naufragant les paraules.

Els gestos convertits en escarafalls

d’un espantaocells ridícul i

com tots els monstres terrorífic.

La paraula convertida en tro,

el tro convertit en excrement

llançat sobre els rostres porucs, angoixats

i temorosos d’aquells que l’envolten.

Cada nit obri la porta de casa

una barrancada humana

carregada amb totes les frustracions,

els somnis que se li podriren entre les mans,

i brutal envaïx cada racó de la casa.

La dona enfrontada a l’espantaocells

protegint els seus fills.

I el crit sord d’aquell infant

que voldria ser lluny,

ben lluny, en l’altra cara de la lluna

on és impossible ensopegar

amb el trencadís de vidre dels seus ulls

que en hores inhòspites

tatuà el desconsol

en la superfície del cervell

del xiquet que un dia vaig ser.

[Dins del projecte del curs 2019-20, sobre la violència de gènere]