Astres del cor

Em dius que el nostre amor era d’aigua i de foc,

un bosc i un camí secret al marge del riu.

Ara aprenem que som dos rius al mateix lloc:

de vegades som aire d’agost i argent viu.

O pot ser que jo sempre fora com el sol

de primavera, càlida, intensa, brillant

i tu més com la lluna a l’hivern,

fred, misteriós, canviant.

En el silenci del matí les aus marines

senyoregen el riu, els prats i els camps madurs.

Tot vessa de llum; tot ens arriba de lluny.

El teu signe i el meu astre pinten al cel

un escorpí d’or, una balança d’argent.

Al cel i a la terra nostre amor és fidel.

[Dins del projecte del curs 2021-22, dedicat al sonet]

ɣ

[Arribo a ciutat...]

Arribo a ciutat després

de mil nits en carreteres

sense nom i sense memòria

cercant noves poblacions

que siguin lliures de culpa i mancades de crims,

en les que la pau dialogui amb la raó

i els homes extirpin del seu viure

la violència contra les dones.

De tant en tant i apenes lliure

em declaro feliç de pertànyer ací,

de ser una peça més de la reconstrucció humana

d’aquesta ciutat estimada,

fosc engranatge a dins del mur.

[Dins del projecte del curs 2019-20, sobre la violència de gènere]