(Somniem...)

SOMNIEM, adolescents, la lluna d'aigua

que llambreja a la mar sota la brisa

o que tremola al gorg mentre l'agita

la nit d'estiu d'amor i descoberta.

Cerquem la lluna al cel, inabastable,

i creiem que el reflex la pot fer nostra

o, si no ben bé nostra, comprensible

com un palp que ens en trenqués la llunyania.

Però, saps?, al barri la lluna es reflectia

als tolls de les voreres. Tremolava

al pas cansat del gos, i s'embrutava

al fang de les paraules i dels dies,

i això no la feia mai menys pura!

[Dins del projecte del curs 2023-24, sobre la música en valencià: Caixa de música i paraules]