Ressaca emocional

TINC una ressaca emocional

acumulada provocant el vòmit

d’estos versos que faré cançó,

quan comprenga que fugir

no ens allunya de la vida,

que no cal l’enyor

per propiciar l’estima,

que l’art no defallirà

mentre sigues viu,

eternament viu com l’instant

que roman infinit si el mires.

No, no hi ha casualitats.

La senzillesa ens sobta

tan humil i transparent

que ens atabala sa bellesa.

Eixe n’és el camí certer,

amb les corbes mil·lenàries

i els cims incerts per tocar futurs.

Per molt que marxes,

l’eixida sempre serà per dins.

[Dins del projecte del curs 2023-24, sobre la música en valencià: Caixa de música i paraules]

(Als teus ulls...)

ALS teus ulls es pot veure el futur

que no tindré amb tu, l'únic que estime.

Tu ets l'ànima i jo el cos embogit

quan m'arrime a l'immens de l'atzur

que roman dins la teua mirada.

Com de fràgil l'indòmit escrit

que s'esbara de les teues llàgrimes

perlades de fada sense ales.

Que el meu cos siga el teu pergamí,

que la teua ànima es despulle

i em tatue l'amor com destí,

que em regales un tros de l'essència

per desfer-me d'aquesta tristor

que em desfulla amb la seua latència.

[Dins del projecte del curs 2021-22, dedicat al sonet]