[Entre a casa...]

ENTRE a casa. Tothom és a taula.

Estan dinant. Un aire refrescant.

La xemeneia està encesa.

Nadales, canten.

Soc on vull estar. En el moment adequat.

El malson s’acaba. Tots riuen i ballen.

Vull afegir-m’hi.

Un sentiment, però, blocat em deixa.

Em miren, xiuxiuegen i callen.

No m’esperaven.

Ningú em saluda. Només ma mare,

boja d’alegria.

Cap a mi corre. M’abraça i ens besem

i soc feliç, retornat a la llar, al seu costat.

[Dins del projecte del curs 2022-23, sobre la casa del poeta]

Cap festa ni joia per mi

Quan arriba l’hivern fred

i l’estiu, intens i calorós,

com el sol de l’oest,

una entrada a tu, busque.

Cap en trobe i no m’afone,

perquè tu, de la vida,

n’ets la passió i l’alegria;

mon camí al Mont Ventós.

Tot en mi, de tu parla,

tothora, en tu pense,

la teua sentor enyore;

arreu, el cor m’atabala.

I com que del meu destí,

n’ets la guia; cap festa ni joia

per mi, mai no n'hi haurà.

[Dins del projecte del curs 2021-22, dedicat al sonet]

Desolació

Fou nit

vivint en cada pluja,

llum relliscada després del combat.

Fou albada,

blaus i arrapades,

malson i botxí d’amics i parents.

Fou matí

de temerària amenaça,

crit d’horror i silenci de mort.

Fou migdia

punyent en la desgràcia,

terra erma i sequera de rendició.

Fou vesprada

en covardia,

reflex de ferro

i, de sang, lluentor.

Fou poqueta nit

de seny, presagi de tragèdia

i, de l’ànima, desconsol.

[Dins del projecte del curs 2019-20, sobre la violència de gènere]