[Poses...]

POSES la llenya seca al foc i el foc la llepa.

A l‘endemà la cendra diu del fred de fora al vespre,

de la flama a les galtes, dels dies somniant el bes.

I quan culls amb la pala la grisor de la llar, a fora ja

és de dia i el sol és l’altre foc, el camí que s’enceta i cal

recórrer:

cansar-se per dormir, abstenir-se per gaudir del desig,

fer per desfer, desfer per refer, inhalar per

treure l’aire en forma de paraula.

I si mentre vas caminant la ruta de l’escola algú et digués:

“Demà arriba la mort i avui és el darrer dia?”

Tu seguiries caminant sense girar-te.

Sense penediment de res.

Compliries les rutines.

Cada moment compta com la vida tota.

[Dins del projecte del curs 2023-24, sobre la música en valencià: Caixa de música i paraules]