Paradisos de la foscor

QUAN arriba la nit,

el teu barri perd el seu nom

i els carrers no són carrers:

són paradisos de la foscor.

Quan estem sols,

la foscor esdevé claror

en una plaça perduda

sense llum ni fanals.

Se’m passa el temor

quan m’amague de la lluna

i m’abraces esperant

i desitjant que la nit acabe.

El teu amor és un tresor

com llàgrimes de nostàlgia

que naix cada dia,

que mor i reviu cada nit.

Quan arriba la nit,

quan arribes amb ella,

no vull tancar els ulls.

[Dins del projecte del curs 2023-24, sobre la música en valencià: Caixa de música i paraules]

La lluerna

QUAN muira la vida,

quan l'aire siga cendres,

romandré en pau.

Miraré l'horitzó

i veuré

els versos que construírem i

les nostres cançons clandestines

que ells ens van prohibir.

Quan la guerra no siga més que una paraula,

I l'art siga més que un substantiu,

arribaré a casa.

La meua casa serà

un lloc on poder descansar en pau

en temps d'obscuritat.

La meua casa serà llum

enmig del caos.

La meua casa serà la poesia.

[Dins del projecte del curs 2022-23, sobre la casa del poeta]

[Vull posar-me...]

Vull posar-me la corona de llorer,

vèncer els meus dimonis mentals,

conquerir els cors grisos

amb els meus versos imperfectes.

Vull tocar amb el dits la glòria,

endinsar-me en la utopia

que un dia vaig somiar

mentres tu dormies

Són tants escalons per pujar,

que el vertigen empresona les meues muses

i les silencia amb amoníac i decepció anticipada.

Són tants somnis en l’aire,

que el meu ésser vol atrapar-los.

Jo vull, jo puc.

[Dins del projecte del curs 2021-22, dedicat al sonet]