Retrovisor

HAS pujat al cotxe: els gestos banals,

repetitius. Col·loques el seient,

el cinturó, el retrovisor on et reflecteixes

breument, però hi tornes. Uns cabells

que el vent desordena i que uns dits posen

a lloc. Et mires de nou i tens deu anys;

deu, dotze, quinze, vint, trenta, quaranta

anys. Per un moment et preguntes

com ha passat tan ràpid tot aquest temps,

com et creies inamovible com una roca

però ara ja saps que no, que fins i tot les roques

s’esllavissen, així que et mires de nou

i tens quaranta, cinquanta, seixanta,

fins i tot noranta anys i admets, de sobte,

que tot s’acaba, que fins i tot les pedres

més grans rodolen, que la vida no és un

error. Només rodola.

[Dins del projecte del curs 2023-24, sobre la música en valencià: Caixa de música i paraules]

[Si com aquella...]

SI com aquell(a) que ofega tant la calma,

la quietud, en una mar de llàgrimes

com el desig ocult de llibertat;

si com aquell(a) que vessa mots, paraules,

pels ulls plorosos però no veu davant

que el miren llavis que cremen el desig

en un encens de paraules callades;

si com aquell(a) alien ple de mots

que no podrem entendre mai dels mais;

si com el vers que no quadra per coix

o per no dir exacte allò que vull;

exactament així la casa en blanc

on viu el text que m’intenta ofegar,

aquell que diu la meua veritat,

la que tem i ame, la que no sé explicar

perquè és un cos que va i ve intens,

lluny del control, de la por, de la fam.

[Dins del projecte del curs 2022-23, sobre la casa del poeta]