RODRÍGUEZ BERNABEU, EMILI
Bibliografia
[Pròximament...]
Poemes seus dins del projecte
L'espill i la veu
RECERCA de futur,
l’espill et deforma la imatge:
la teua esquerra és dreta en el mirall...
Tot és invers si esguardes.
Si crides,
què penses amb l’espill?
Hauràs de meditar la teua imatge
abans d’empènyer l’aventura incerta.
La teua veu com una sincronia del teu rostre:
la teua veu,
el seu complement críptic.
T’esguardaran de sobte
i sorgirà
el ritu fosc de la semblança,
perquè davall de l’aparença
rau la profunda petja de la teua vida
feta de pensaments i albades.
[Dins del projecte del curs 2023-24, sobre la música en valencià: Caixa de música i paraules]
La casa del poeta
ARA grinyola tot,
la casa és un lament continu
de fustes que es clivellen
i dels envans que es baden...
És per la teua absència,
la soledat immensa que creares,
les rialles cotnades
en la incerta esperança del retorn,
aqueix feixuc vessant
de carícies perdudes.
Ara que tu no ets
no imagine el futur.
I aquest deler punyent
que constreny el meu cor ,
aqueix clam que he reprès,
et crida en la foscúria
d’aquesta soledat que creix inexorable.
[Dins del projecte del curs 2022-23, sobre la casa del poeta]
Vora el silenci de la nit
VEU de la mar sobre la terra closa,
calfred silent que encalça l’alegria,
mentre el teu bell somriure, l’harmonia,
a poc a poc eixampla la desclosa.
No sé com ets, amb la mirada fosa
només hi veig aquella fesomia,
aquell anhel que el meu cor estremia,
la teua faç sobre la mar boirosa.
Ara no sent onades d’enyorança,
mire l’etern moviment de la mar
que és en la nit un moment d’esperança.
I sent pertot la teua veu brillar1.
La teua veu empenta la puixança,
mentre tostemps convoca a clarejar.
{1. Imitar el cant dels ocells}
[Dins del projecte del curs 2021-22, dedicat al sonet]