Daus (I) Jocs de càlcul

A cop d'ull reconeixem quantitats fins a tres sense dificultat: a partir d'aquí acostumem a comptar. Menys quan hem relacionat una disposició de punts amb una quantitat. Trobareu més informació i activitats sobre aquest tema a la pàgina Càlculus.

Els daus són una bona eina per introduir activitats de reconeixement de la quantitat i fer activitats senzilles de càlcul. La disposició dels punts ajuda els més petits a reconèixer quantitats fins al sis, però també a llegir el 5 com 4+1 o el 6 com a 3+3.

Jocs de taula com l’oca i el parxís ...

... són bones eines per saber en quin punt es troben els més petits de l’escola: veureu si associen el que surt al dau amb la quantitat i després compten el desplaçament de la fitxa pel tauler o si esperen que nosaltres els diem “quant ha sortit”. Si els cal comptar els punts, podeu començar amb daus grans. Sempre en tenim d’espabilats que miren a quina casella són, i si és una desena potser ja avancen de dret a la casella que els toca. O compten de dos en dos. Estigueu atents i estireu, des del punt on es trobin, fent petites incursions en el que van fent amb preguntes per afavorir que expliquin als altres les seves estratègies o demanant-los que endevinin a quina casella aniran a parar sense comptar, si veieu que ja estan a punt.

Altres temes que surten i són interessants de discutir als jocs de tauler són els debats sobre probabilitat: Al parxís necessito un 5 per sortir. Serà diferent si comencem quan surti un 1? ens costarà més o menys de començar a jugar? Però aquest tema i altres relacionats amb la probabilitat els abordarem a una altra entrada de la campanya.

Serps i escales amb daus negatius.

Venen caixes que contenen daus amb les cares en blanc on els hi podem posar els nombres que vulguem. Ens pot interessar posar-hi només més grans, del 7 al 12, escriure els nombres negatius o posar signes d'operació. També podem fer servir dos daus de diferent color de manera que un representi quantitats positives i negatives.

Us proposem jugar al joc “Serps i escales”

Tirem dos daus i anem avançant pel tauler i guanya qui arriba abans a la casella del 100. Però pel camí trobarem serps i escales. Una escala ens fa avançar i ens permet pujar pel tauler. En canvi si trobem un cap de serp ens fa recular i hem de deixar la fitxa a la casella de la cua.

Proposem jugar primer una partida normal, amb dos daus normals, per familiaritzar-nos amb el joc.

Després anirem introduint variacions:

  • Els donem dos daus normals i un dau amb nombres negatius. Abans d’avançar o recular haurem de calcular el resultat dels daus. Si algú no va prou segur pot avançar els positius i recular els negatius per començar. A poc a poc anirà descobrint el mecanisme.

  • Podem anar afegint variacions, donant dos daus negatius, o canviant els nombres de les cares dels daus amb gomets. A més de ser una activitat que fa que en una sessió facin molts càlculs de nombres enters, tant els que juguen com els que esperen el seu torn, (perquè no els facin trampes), els permet integrar estratègies de càlcul dels companys.

  • Se'ls pot demanar que facin diferents propostes de daus i que analitzin el que passarà i que comprovin. Per exemple, què passarà si en fem servir dos de l’u al sis en positiu i dos de negatius?

Omplir el quadrat. Daus per multiplicar.

Aquesta proposta la vam descobrir per les xarxes socials i creiem que està molt extesa a altres països.

Es tracta d’un joc per a dos jugadors, i hi podem jugar a partir de cicle mig de primària.

  • Amb paper quadriculat resseguim un rectangle gran que serà el tauler de joc.

  • Per torns tiren els dos daus i dibuixen un rectangle de les mides que han sortit als daus.

  • Perd el primer que no pot col·locar el seu rectangle.

Com a molts altres jocs la utilització didàctica que se'n pugui fer dependrà de l’ús que en fem quan fem preguntes als nens i nenes.

Variacions del joc:

  • Podem posar condicions, com que els rectangles que dibuixin s’hagin de tocar.

  • Podem acabar la partida quan un dels dos no pot situar el seu rectangle i guanya el que ha aconseguit omplir l’àrea més gran.

  • Podem posar com a condició per a dibuixar el seu rectangle que diguin el resultat del producte dels dos daus.

  • Podem demanar-los que escriguin dins del rectangle l’operació i el resultat.

  • Ho podem complicar tirant tres daus de manera que n’han de sumar dos i multiplicar el resultat pel tercer. També poden triar dos dels tres daus que tirin...

  • ... i moltes altres que se us acudiran a vosaltres.

Ens sembla que, tot i que és un joc senzill, és una bona eina per practicar i per relacionar el producte amb el rectangle, una connexió que serà clau per a aprenentatges posteriors.

Juguem a endevinar. Petits trucs de màgia.

A veure si saps quin número hi ha a la cara del dau que no podem veure...

Ho podem fer-ho amb el dau damunt la taula, o ensenyant-li al nen una cara i endevinant nosaltres la que veu ell. Ell no ho sabrà i tu ho endevines. Ell ho comprova, repetiu tirades i quan estigui admirat que sempre ho endevinis li expliques el truc: les dues cares oposades sumades sempre donen 7. I deixem que ho comprovi.

En aquest cas endevinem el 3. La resta de cares les podem veure girant el dau, però la de sota, la oposada al 4 és un 3 perquè juntes han de sumar 7.

Basat en la mateixa idea que acaba de conèixer li pots posar una fila de daus: primer només amb dos, després amb 3 i ... fins a 5, i li demanes que et digui quant sumen les cares del darrera de la que veuen. Això més que amb imatges ho pots fer amb daus reals perquè llavors ell mateix ho pot comprovar

També ho podem fer posant els daus apilats, però en aquest cas és més difícil:

Cal pensar en el què saben: que la suma de les cares oposades dels daus sempre és 7.

Tenim 3 daus amb dues cares tapades. Encara que no sapiguem els números que hi ha, sumaran 7, i 3 x 7 = 21

Del dau de sobre de tot en veiem una cara, el 2, i podem saber quina hi ha amagada: el 5.

Aquest 5 l’hem d’afegir al 21 perquè també és una cara que no veiem. El resultat és doncs 26

Aquest resultat canvia si hi ha més o menys daus apilats i depenent del número de la cara superior.

Ens podem imaginar fàcilment formes de complicar aquestes propostes per quan són més grans. Per exemple, es poden posar els daus en una sola fila però tocant a una paret i fent angle de 90º i podem demanar quant sumen els que no veiem o quant sumen totes les cares que no veiem. Això també es podria fer amb dues o tres files o fins i tot amb files incomplertes

Curiositats amb la posició dels punts en els daus.

Tot i que no hi ha una “autoritat dels daus” la majoria dels daus tenen els punts en la mateixa posició.

L’1, el 4 i el 5 són disposicions que tenen simetria, i posem el dau com el posem, sempre les veiem igual. El 2 el 3 i el 6 poden canviar de posició respecte dels altres.

Si posem el 3 a la cara superior, generalment a la dreta queda el 2 i a l’esquerra l’1

A la majoria dels daus el 2 i el 3 convergeixen en una punxa que completant-la amb l’1 sembla que formi un triangle

Si posem el 6 a la cara superior, generalment els tres punts de cada costat queden en fila amb els del 4. També hi ha daus en que el 6 està girat 90º però moltes vegades estan en la posició de la imatge.

I els vostres daus, com són? Potser els podem demanar que entre dos daus en diferent disposició busquin les diferencies.

Estratègies de càlcul i patrons

A través del Dave Martin, @d_martin05, de la Universitat d'Alberta, a Canadà, ens arriba una proposta per treballar amb daus que us animem a explorar.

Proposem disposicions amb daus, i demanem que ens diguin el nombre de punts que es veuen.

Si els demanem que argumentin de quina manera les han calculat apareixeran molts fils dels que podrem estirar: sumes per parelles, producte, propietat distributiva si els fem escriure o representar l'operació....

També podem crear, a partir de les propostes, que dissenyin patrons de creixement i observin com creixen tant pel que fa a la forma com a la quantitat.

Podeu trobar més imatges i idees aquí.

A properes entrades trobareu activitats amb daus per treballar la probabilitat.

Si us calen activitats d'estadística o probabilitat podeu consultar la web d'ademgi. També en teniu a l'activitat de daus del Calaix +ie

Altres jocs de càlcul amb la maleta de daus

  • Joc del 24. Tirar 4 daus i fer operacions amb els 4 nombres per aconseguir 24. Aquí tens les instruccions del joc.

  • Qui fa el més gran: Tirem tres daus de nombres i 2 daus d'operacions. Qui fa el nombre més alt?

  • Tirem els 4 daus de 10 cares: els considerem com les xifres d'un nombre de 4 xifres: una xifra és de milers, una de centenes, una de desenes i una d'unitats. Anem escrivint els nombres que van sortint.

I vosaltres...quins jocs us heu inventat?

A properes entrades trobareu activitats amb daus per treballar la probabilitat.

Si us calen activitats d'estadística o probabilitat podeu consultar la web d'ademgi. També en teniu a l'activitat de daus del Calaix +ie

Finalment, us enllacem a un recull d'applets per treballar amb els materials manipulatius del Laboratori de Matemàtiques.