Cubets encaixables - Combinem

Els cubets encaixables són, possiblement, un dels materials més polivalents dels que disposem. Hem vist ja com utilitzar-los en activitats de sèries i patrons i, també, en problemes de vistes 2D-3D. Aquesta vegada us proposarem activitats on els combinen de diferents formes i, també, alguna idea de com fer-los servir per combinatòria i probabilitat o en estadística. 

De quantes formes podem enganxar dos cubets? I tres? I quatre?

De la mateixa forma que, a l’article sobre pentòminos, hem parlat de poliòminos (diferents formes d’enganxar quadrats de forma que es toquin, com a mínim per un costat), podem parlar de policubs: diferents formes d’enganxar cubets que es toquin, com a mínim, per una cara.

Podem començar amb dos cubs: només tenim una forma de fer-ho.  Per fer tricubs tenim dues possibilitats. Aquí ja podem començar a discutir sobre posicions (és el mateix en pla que aixecat?)

Únic bicuv

Únic bicub

Un dels tricubs

Segon tricub

Hi ha vuit tetracubs (o set si descartem un de simètric). Aquí tindrem més discusions sobre si dues formes són iguals o no. 

El trencaclosques del soma (que vam comentar a la campanya Impressió 3D i matemàtiques) està format per 6 d’aquests tretracubs i un dels tricubs. Es decarten els dos que estan en línia i el quadrat de 2x2.

Els pentacubs ja salten a 29. Serà una investigació exhaustiva per a fer entre tota la classe. Els pentacubs es venen com a trencaclosques comercialitzats. Però us podem un enllaç per si teniu impressora 3D al centre. En aquest enllaç teniu tot de problemes per a resoldre

Cubs adalt i avall

Hi ha una activitat de l’NRICH molt interessant relacionada amb l’anterior. Es pot proposar amb diferents graus de dificultat segons l’edat. Comencem per una versió senzilla. Repartim a cada petit grup quatre cubets d’un color i un d’un color diferent. La instrucció és buscar totes les disposicions possibles de manera que els quatre cubs del mateix color “toquin terra” i el de l’altre color no. Tots els cubs s’han de tocar entre sí com a mínim per una cara . 

Durant la resolució del repte sorgiran discussions. Per exemple si dues disposicions simètriques es compten com una de sola o com dues. Convé prendre acords.

Mitjançant preguntes s’ha d’induir als alumnes, si no ho fan sols, a procedir de forma ordenada. Per exemple, que busquin les disposicions del 4 cubs de sota i, després, que trobin com pot col·locar-se, a cada cas, el cubet de dalt.

Quan es tinguin totes (si un grup no les troba en gran grup es poden compartir les que faltin) es pot demanar si les àrees seran iguals o no. A continuació es calculen aquestes àrees i es comparen. Són interessants els casos màxim i mínim i intentar justificar perquè són màxim i mínim (quantitat de cares en contacte). Durant el càlcul d'àrees sortiran diferents maneres de calcular-la que es poden comparar. En el cas de 4 i 1 hi ha 12 solucions i les àrees són de 22 per 11 dels casos i 20 pel que té els quatre cubs de la base formant un quadrat.

També convé demanar formes d’anotar les solucions: per plans, diibuixant en trama isomètrica, etc.

Aquesta proposta es pot variar (3 a sota i 2 a dalt, 4 i 2, 5 i 2, etc.) segons el nivell educatiu, com a activitats de continuació o d’ampliació, etc. En el cas d’utilitzar dos cubs a dalt cal acordar si acceptem cubs “volats” o no. En alguns casos acceptar-ho pot augmentar molt la quantitat de casos.

Combinem colors

Els cubets ens poden ser útils també per proposar alguna activitat senzilla de combinatòria. Per exemple podem donar tres cubs d’un color i dos d’un altre i demanar de quantes formes els puc ordenar. Una vegada més podem discutir sobre si descartem disposicions simètriques o no. Si no les descartem, en aquest cas, tenim 10 solucions. Si les descartem quedaran només sis.

Evidentment podem simplificar o complicar la proposta com vulguem variant la quantitat total de cubs, la de cubs de cada color i la quantitat de colors. Hi ha algun cas particular interessant a treballar, per exemple cinc cubs de cinc colors.

Quan s’ha experimentat una mica i recollit dades. pot ser interessant que, abans de buscar els casos, es facin conjectures sobre la quantitat de casos que es trobaran i per què. És una manera d’aprendre a comptar possibilitats sense necessitat explícita de l’ús de fórmules.

Probabilitat

El fet de que tots els cubs siguin iguals al tacte i que disposem cubs de diferents colors converteix els cubets encaixables en un material perfecte per experimentar en probabilitat. Només cal disposar de prou cubets i bosses opaques (o similars).  Us presentem un parell de possibilitats

A priori probablement pensaran que sortirà el tercer, el quart, el cinquè… Després de l’experimentació alguns grups modificaran la seva conjectura a llocs més propers als primers: primer, segon… i, reunint les dades de tothom quedarà clar que el més probable és que el cubet vermell aparegui en primer lloc.

Amb els més grans podem estudiar la probabilitat teòrica. La probabilitat de treure el cub vermell en primer lloc és d’un 20 % (2/10 = 0,2). La de que surti en segon lloc és una mica més complexa. Hem de combinar  la probabilitat de que no sigui vermella (8/10) amb la de que la segona sí ho sigui (2/9). Així la probabilitat de que surti en segon lloc és la següent:

Pel tercer lloc, el quart, etc, la probabilitat anirà baixant gradualment. Podeu trobar un anàlisi detallat del problema i un applet per a experimentar al Blog del Calaix +ie.


Després, davant de tothom, traiem un cubet, el mostrem perquè anotin el color i el tornem a guardar a la capsa. A continuació en traiem un altre, el mostrem i el tornem a la capsa. Procedim així 10 vegades i demanem que, per parelles, ens facin una conjectura del percentatge de cubets de cada color que hi ha a la capsa. Si només han sortit dos dels tres colors no importa perquè facin la seva conjectura. Ja la milloraran. A continuació traiem, d’un en un i com abans, 10 cubets més i demanem que facin una segona conjectura. Podem fer-ho dues o tres vegades més. Finalment obrim la capsa i comptem quants cubets hi havia de cada color i comparar i discutir les conjectures de cada grup.

L’activitat la podem repetir (o fer directament) amb modificacions. Per exemple:

Si es fan variacions després de fer-ho d’una manera determinada, es pot discutir com afectaran les noves condicions a la forma de fer les conjectures i als seus resultats. 

Estadística

Utilitzar els cubets per a representar diagrames de barres és un ús força evident. Podem veure un exemple en el vídeoMAT-2016 “Quants pèsols podem trobar dins una beina?” de Escola Antoni Doltra (Pineda de Mar).

Però poden tenir més utilitats. Per exemple, l’alumnat de 4t de primària de l’IE Barnola d’Avinyó els fa servir per trobar la mitjana aritmètica de quantes vegades han respirat en un minut. És interessant veure com es resol que la divisió no sigui un nombre exacte de cubets.

Finalment, us enllacem a un recull d'applets per treballar amb els materials manipulatius del Laboratori de Matemàtiques.