Punta del Sabre

Juny 2006. A les 6 de matí deixem enrere el refugi de Viadós (1.740m) per un sender senyalitzat i fitat en direcció nord que s'enlaira còmodament entre bosc. 

Juny 2006. Tenim a la dreta el barranc de Oriels. Pugem lentament pel llom herbat amb el nostre objectiu ben visible, amunt. Trigarem 2,5h en arribar al coll de la Senyal de Viadós (2.536m) on farem un descans per hidratar-nos i menjar quelcom. 

Juny 2006. Des del coll de la Senyal de Viadós, encarem en direcció nord el llom pedregós que es va redreçant.

Juny 2006. El segon esglaó es presenta ferotge i aparentment difícil. Hi ha fites que assenyalen una canal descomposta com el pas més evident. Serà una fàcil grimpada de segon grau. Més endavant l'aresta no és tan aèria com semblava. 

Juny 2006. Arribem al cim de la Punta del Sabre (3.136m) amb el teló de fons del poderós vèrtex del Gram Bachimala al darrere, que assolirem carenejant. 

Juny 2006. La Punta del Sabre des del cim del Gran Bachimala. L'aresta no ens ha semblat tan estreta i aèria com es veu des d'aquí. 

Juny 2006. Des del cim del Gran Bachimala, mirant cap al sud-est, el compacte massís del Posets, el segon en alçada de tot el Pirineu.

Juny 2006. Des del cim del Gran Bachimala, mirant al sud, el grup Forquetas-Eristes.

Juny 2006. Des del cim del Gran Bachimala, mirant cap a l'est, la munió de cims que componen l'ampli massís de Clarabide-Perdiguero-Boum. 

Juny 2006. Des del cim del Gran Bachimala, mirant al sud-oest, la Punta Suelza (2.971m) muntanya famosa i de fàcil accés des de la presa d'Ordiceto. 

Juny 2006. Baixant des del cim del Gran Bachimala per la seva àmplia aresta occidental, guaitem el barranc d'Añes Cruces, que separa els massissos del Posets (dreta) i del Perdiguero (esquerra) i acaba al Port de Chistau (2.577m). És la ruta del GR11, la Senda Pirenaica, que ve del refugi de Viadós. A l'altra banda hi ha el refugi d'Estós.

Juny 2006. Baixant des del cim del Gran Bachimala, veiem a l'oest la carena dels tres pics de Culfreda. A l'esquerra el Puerto de la Madera, punt on comença la cresta sud que vam atacar amb èxit l'agost de 1996.