Massais

Setembre 2007. Boma o poblat massai, perduda enmig de la sabana de la zona de conservació del Ngorongoro, on poden assentar-se, encara que no dins del cràter.

Setembre 2007. Un parell de nens pasturava un petit ramat escanyolit al mig del sequeral.

Setembre 2007. Els dos pastors es van acostar a demanar-nos diners a canvi de les nostres fotos. Anaven sense cap protecció sota el tòrrid sol del migdia. En alguns països africans les ONG subministren ulleres de sol per evitar les cegueses prematures.

Setembre 2007. Un tancat espinós protegeix el perímetre del poblat dels animals externs.

Setembre 2007. Una quinzena de cabanes familiars estaven distribuïdes pel recinte al voltant d'una plaça central. Un parell d'acàcies espinoses proporcionaven una mica d'ombra.

Setembre 2007. Les cabanes familiars solen tenir uns tres metres de diàmetre, construïdes amb branques seques clavades a terra i les parets i el sostre farcits de palla i matolls.

Setembre 2007. Dins no es pot estar dret. És un espai fosc i fresc. Hi ha un racó amb unes pedres per fer el foc i cuinar i la resta són dos espais per dormir, al terra, sobre una base gens còmoda.

Setembre 2007. Vam preguntar pel gruix del bestiar i ens van dir que estava pasturant al camp. Els hi vam comprar alguns collarets d'artesania de granadura que confeccionen per als turistes.

Setembre 2007. Per una mòdica quantitat, el nostre guia conductor va acordar amb el cap del poblat que ens mostressin una mica del seu folklore. Les dones es van agrupar i van cantussejar amb veu aguda i cadenciosa, mentre els nens estiraven les robes de les seves mares.

Setembre 2007. Totes les dones anaven rapades com els homes i guarnides amb profusió.

Setembre 2007. Mentrestant, els homes cantussejaven amb veu greu i rítmica, mentre brandaven els seus bastons en un crescendo lent i magnètic.

Setembre 2007. Una petita dansa escenificada pels homes, incomprensible per a nosaltres, mentre aixecaven amb els seus salts la pols de terra ressec. La majoria anaven descalços, alguns calçàven unes sandàlies rudimentàries.

Setembre 2007. La coneguda dansa amb la competició de salt vertical amb els peus junts, que acompanyada de la cantarella greu i rítmica, envoltats del paisatge, de la calor i les mosques, provoca una impressió molt diferent als documentals que se solen veure a la televisió.

Setembre 2007. A un extrem del poblat hi havia l'escola, una cabana fresca i airejada on una vintena llarga de nens i nenes repetien amb veu cridanera les frases en suahili d'una pissarra. Els massais tenen la seva pròpia llengua, però els idiomes oficials a Tanzània són el suahili i l'anglès.