Maladeta

Maig 1992.  L'antic refugi de la Renclusa, habilitat com a refugi lliure a l'hivern. El refugi principal presenta un lamentable estat de conservació, està atapeït d'esquiadors i és un caos brut i desorganitzat. 

Maig 1992. A punta de dia ens calcem els esquís, hi enganxem les pells de foca i tirem amunt. La neu està glaçada i cal fer servir les ganivetes. 

Maig 1992. Deixant a l'esquerra la fila d'esquiadors que van cap a l'Aneto, remuntem la gelera de la Maladeta en direcció sud fins a trobar la cresta. L'objectiu és ben visible, les traces de baixada d'altres dies ens animen. 

Maig 1992. Ens apropem a  la cresta, veiem a l'esquerra el vèrtex de la Maladeta (3.308m) i a la dreta el pic del Coll de la Rimaia (3.265m). 

Maig 1992. Deixem els esquís al peu de la canal, ens calcem els grampons i amb el piolet a la mà encarem la pujada.  

Maig 1992. És una estona divertida comprovar la seguretat que proporcionen les puntes del grampons ben enfonsades en la neu dura. 

Maig 1992. Al coll de la Rimaia girem a l'esquerra i ja sense grampons encarem el proper cim de la Maladeta. Bufa un vent fort i glaçat, cal abrigar-se al cim, on estarem només uns pocs minuts. 

Maig 1992. Des del cim de la Maladeta, mirant cap a l'est, l'Aneto i la seva glacera, el pic de Corones i la cresta del Mig. 

Maig 1992. Des del cim de la Maladeta, mirant cap a l'oest, la cresta segueix amb les tres Maladetes occidentals i al fons el pic Alba.