Juny 2016. Sortim d'Islamabad a quarts de tres de la matinada sota un fort xàfec. Quan clarejava vam passar per Abbotabad, ciutat famosa perquè cinc anys abans un escamot especial nord-americà hi havia assassinat al líder d'Al-Quaeda Ossama Bin Laden.
Juny 2016. La vall de Kaghan, ruta alternativa a la Karakoram Highway que prenem a partir de Manshera, més curta i per cotes més altes.
Juny 2016. Una esllavissada fruit de les abundants pluges talla la N15 i ens toca esperar una bona estona que una excavadora obri pas a la carretera. Però aquí el temps no compta.
Juny 2016. El riu Kuhnar, afluent de l'Indus, en una zona força suau d'aquesta carretera de muntanya que remunta la vall de Kaghan.
Juny 2016. La ciutat de Naran, la més important de la vall. Els cartells proclamen que és una zona turística amb hotels, propera a dos parcs nacionals amb llacs i muntanyes.
Juny 2016. Un mur de neu estreny la carretera, que sol estar tancada en època hivernal.
Juny 2016. Un parell d'excavadores intenten fer més ample el pas de la carretera a través de les restes d'una allau de primavera. Per sort hi ha poc trànsit.
Juny 2016. La carretera passa a gual algun petit torrent lateral, cosa que als camions i vehicles no els suposa cap problema.
Juny 2016. Un parell de tendes de refugiats afganesos que fugen de la violència del seu país.
Juny 2016. El parc nacional Lulusar-Dudipatsar és un extens territori muntanyós que la carretera N15 travessa sense deixar de pujar.
Juny 2016. Babusar Top, un coll a 4.175 metres d'alçada és el punt més alt de la carretera. Envoltat de neu, els rètols indiquen les distàncies a llocs com Kabul, Karachi, Pequín o Teheran.
Juny 2016. Un mirador al punt on coincideixen les serralades de l'Himàlaia, el Karakorum i l'Hindu Kush assenyala una panoràmica sobre el Nanga Parbat, de 8.126 metres, que lamentablement estava ocult darrere d'un mar de núvols.
Juny 2016. Després de seguir un altre tram de la Karakoram Highway, que va en direcció nord cap al Khunjerab Pass i la Xina, cap al tard prenem la carretera S-1 sense asfaltar que segueix la vall del riu Indus. Arribarem a Skardu poc abans de les tres de la matinada.
Juny 2016. Carrer principal de Skardu, la capital del Baltistan. Té 30.000 habitants i està situada a 2.226 metres d'altitud, a la vora del riu Indus.
Juny 2016. El riu Indus neix al Tibet, al costat del sagrat Mont Kailash, travessa el Ladakh de sobirania índia, creua la zona de disputa indopaskistanesa del Caixmir i després de Skardu constitueix la columna vertebral del Pakistan fins a la seva desembocadura al mar d'Aràbia.
Juny 2016. La diversitat de comerços del carrer principal de Skardu.
Juny 2016. Skardu s'assenta en una plana al·luvial coberta d'àlbers i camps de cultiu envoltada de muntanyes nevades, un entorn molt similar al de Leh, la capital del Lakadh, distant només 200km en línia recta remuntant el riu Indus.
Juny 2016. Les vaques, com a l'Índia, deambulen lliures pels carrers.
Juny 2016. Els camions pakistanesos, una mostra sorprenent de l'artesania decorativa.
Juny 2016. Un comerciant local vestint la indumentària tradicional balti, amb armilla i el pakol, barret rodó de llana, sense visera, usat també a l'Afganistan.
Juny 2016. Les dones són poc visibles a la ciutat, cobertes per un gran xal llis que deixa la cara al descobert.
Juny 2016. Un grup de nois es banyen en un curs d'aigua als afores de Skardu.
Juny 2016. Un grup de nens i nenes jugant al carrer de Skardu.
Juny 2016. Un comerç de fruita i verdura als carrers de Skardu.
Juny 2016. El Motel K2, un establiment llegendari al món de l'alpinisme, on s'allotgen des dels anys 1970 alguns famosos vencedors dels cims del Karakorum, com Reinhold Messner. Els passadissos són un museu de fotografies de les expedicions.
Juny 2016. Els expedicionaris al Broad Peak en una foto per a la premsa. D'esquerra a dreta: l'australià Gilian Lee, el basc Íñigo Castiñeyra, el català Òscar Cadiach, l'asturiana Rosa Fernández, el càmera andalús Javier Campos, el basc Jonatan García, l'andalús Lolo Gongález i l'islandès Ásgeir Jónsson.