Oroktoy

Agost 2010. El camí transita per àmplies praderies de pastura, envoltades de bosc al peu de les muntanyes. El temps és esplèndid, fresc, de muntanya.

Agost 2010. Passats un parell de quilòmetres creuem el riu Kucherla, afluent del Katun, al costat del poblat de cases del mateix nom. El pont sembla molt precari, construït a base de troncs i taulons de fusta travessats.

Agost 2010. Algunes cases escampades al bosc i vaques pasturant al costat del riu donen idea del tipus de vida dels habitants de la zona, bàsicament agrícola, ramadera i forestal.

Agost 2010. Travessem praderies frondoses on l'herba supera el metre d'alçada, farcides de floretes que aprofiten el curt estiu per completar el seu cicle vital. Aquest territori passa la major part de l'any sota una gruixuda capa de neu.

Agost 2010. Dues hores ens costarà remuntar, per un camí enfangat per les pluges d'ahir, fins al Kuzuyak Pass, coll de 1.513 metres. Mirant cap enrere es distingeixen a la distància els poblats de Tyungur i Kucherla. Aquí ens atrapen els cavalls i ens preparen un dinar fred: ou dur, amanida, formatge, embotits, tonyina de llauna, pa.

Agost 2010. Bales de fenc segat i preparat per emmagatzemar de cara a l'hivern. És el darrer dels pocs assentaments agrícoles que trobarem.

Agost 2010. Després d'una llarga baixada, quan portem cinc hores creuem el riu Akkem, també d'aigües pàl·lides i fredes, producte del desglaç de les muntanyes. Ak significa blanc en la llengua altaica. El pont és molt semblant a l'anterior i igual de precari.

Agost 2010. Després de set hores de marxa arribem al campament Oroktoy, a 1.223 metres d'altitud, una zona d'acampada al costat del rierol del mateix nom, afluent de l'Akkem.

Agost 2010. Com que els cavalls havien arribat una estona abans, el sopar ja estava en marxa. Podrem plantar les nostres tendes i treure el nostre equipatge, màrfega i sac de dormir. El rierol ens proveeix d'aigua i també serveix de bany. No n'hi ha més.

Agost 2010. La Tania cuina dues olles de sopa i bull dues més per al te, elements que es repetiran cada dia i que agrairem. El sopar serà el menjar més complet del dia. En caure el sol, cap a les 7, la temperatura baixa força i caldrà abrigar-se amb la jaqueta de plomes i el gorro. De bon matí el termòmetre marcarà 5ºC.

Agost 2010. Els nois altaics dediquen el seu temps lliure a fumar i jugar a cartes. No saben res d'anglès, són tímids i amb prou feines podrem tenir comunicació amb ells. Però sabrem que a l'hivern, amb tot nevat, es dediquen a caçar llops i óssos.

Agost 2010. L'emplaçament consisteix en un lloc ja preparat per fer foc amb la llenya dels voltants i uns troncs que serveixen de bancs per seure a l'hora de sopar. L'escalfor del foc mentre sopem és un altre detall que agrairem durant l'estona de tertúlia.

Agost 2010. Unes estovalles d'hule a terra serà nostra la taula, cadascú amb el seu plat als genolls, en el millor estil campestre. Donem un cop de mà en la preparació, som 18 persones en total.