Piz Boé

Juliol 2019. Estació inferior del telefèric Sass Pordoi, situada al Passo Pordoi, una collada oberta al trànsit a 2.239m. 

Juliol 2019. Panorama del Piz Boé des de l'estació superior del telefèric, a 2.950m. La via normal segueix el contrafort de la dreta (sud-oest).

Juliol 2019. Des de l'estació superior del telefèric, mirant cap al sud, el massís de la Marmolada (3.342m) amb la seva glacera característica.

Juliol 2019. Des de l'estació superior del telefèric, mirant cap a l'oest, el grup Sassolungo.  

Juliol 2019. Seguint la ruta del cim, el sender 627, passem a tocar la collada (forcella) Pordoi.  

Juliol 2019. Vist des del telefèric, espectacular tram final de la pujada a peu a la forcella Pordoi pels que no vulguin agafar el remuntador mecànic. 

Juliol 2019. Rifugio/Hüte Forcella Pordoi (2.848m)

Juliol 2019. Aproximació al Piz Boé per la via normal. 

Juliol 2019. La pujada final és més dreta, però sense dificultat. 

Juliol 2019. En el tram final, unes baranes i cables faciliten la petita grimpada. 

Juliol 2019. Al cim del Piz Boé hi ha un petit refugi amb serveis, la Capanna Piz Fassa, bastant concorreguda. El cel però, es torna insegur i no ens entretenim gaire en un terreny tan exposat. 

Juliol 2019. Baixant pel sender 638 que segueix el vessant nord, les panoràmiques són impactants, com a tot el massís, pel contrast entre la roca nua de cims i agulles contra el verd dels prats i boscos de les valls.   

Juliol 2019. Refugi Boé (2.871m), encreuament de senders.

Juliol 2019. Tram final de tornada a l'estació superior del telefèric, flanquejant el vessant sud.

Juliol 2019. Canazei, població que no arriba als dos mil habitants, a la part septentrional de la Val di Fassa. La majoria dels seus habitants són parlants del ladí. 

Juliol 2019. La localitat mostra la típica estètica de la forma de vida alpina, que hem vist durant anys a qualsevol vessant de la serralada i sense grans diferències entre països, tant és a Itàlia, França, Suïssa, Àustria o la Baviera alemanya.