Alphubel

Setembre 1993. Pujant des de Saas-Fee amb el telefèric de Langflue, als 2.868m de l'estació superior, sortim i ens trobem de cara amb la glacera de Fee, el Feegletscher. 

Setembre 1993. Per remuntar la glacera, el més prudent és seguir fidelment la traça ja marcada, que evita seracs i esquerdes. 

Setembre 1993. Les esquerdes obertes en la glacera són fondes i perilloses.

Setembre 1993. Plató i darrer esglaó del cim de l'Alphubel, sense dificultats aparents. El ritme que portem fins ara és matador i potser no cal córrer tant. 

Setembre 1993. Arribem al cim, és gran com un camp de futbol. Hem fet 1.338m de desnivell en 4h. Fa una mica de vent. Al fons el Lagginhorn i el Weissmies, l'últim l'havíem pujat 3 dies abans. 

Setembre 1993. Des del cim de l'Alphubel, mirant cap al sud-est, veiem l'Allalinhorn, que havíem pujat el dia anterior amb fort vent. 

Setembre 1993. Des del cim de l'Alphubel, mirant cap al sud/sud-est, l'Strahlhorn i el Rimpfischhorn, encara pendents.

Setembre 1993. Des del cim de l'Alphubel, mirant cap al sud, el cims del Mont Rosa i el Lyskamm. 

Setembre 1993. Des del cim de l'Alphubel, mirant cap al sud-oest, la cresta fronterera continua amb els bessons Castor i Pollux i els Breithorn. 

Setembre 1993. Des del cim de l'Alphubel, mirant cap a l'oest, el Cerví, un altre estiu massa carregat de neu per intentar-lo, al fons el Mont Blanc i l'Ober Gabelhorn a la dreta. 

Setembre 1993. Des del cim de l'Alphubel, mirant cap a l'oest/nord-oest, la Dent Blanche i el gegant Weisshorn.

Setembre 1993. Ja de baixada, cap al nord es perfilen els cims de l'Oberland Bernès, que havíem explorat per primera vegada l'any anterior.