Agost 1988. Pujant per la vall de Llosàs, a l'esquerra tenim la cresta de Llosàs i tres tresmils secundaris, d'esquerra a dreta: les agulles Argarot (3.035m), Tchihatcheff (3.052m) i Franqueville (3.065m).
Agost 1988. Ibonet de Llosás (2.520m), encarant el pedregar camí de la cresta, que seguirem cap a l'oest fins coronar el cim del Tempestats.
Agost 1988. Agost 1988. Des del cim del Tempestats: immediatament la Bretxa, després l'Espatlla i al fons l'Aneto. A la seva esquerra les agulles Escudier (3.315m) i Daviu (3.350m), part final de la cresta de Llosás.
Agost 1988. Cim del Margalida des del Tempestats. Cap a l'esquerra surt la famosa cresta de Salenques, itinerari mític d'escalada de dificultat.
Agost 1988. Cresta Tempestats-Margalida, grans blocs que s'han de grimpar amb compte, alguns es mouen.
Agost 1988. A l'estret cim del Margalida només hi cap una persona.
Agost 1988. Des del cim del Margalida: la cresta que acabem de fer des del Tempestats, la Bretxa, l'Espatlla i 'Aneto al fons.
Agost 1988. Des del cim del Margalida, mirant cap a l'est: la Forca Estasen (3.028m), l'arrodonit Mulleres i la Forcanada.
Agost 1988. De baixada del Margalida prenem nota de les dues canals que trenquen la muralla occidental del Russell, per quan intentem el seu cim.
Agost 1988.
Agost 1988.