Luchon

Juliol 1995. Des de la vall d'Aran, prop de Bossóst, l'estreta i corbada carretera del coll del Portillon permet l'accés ràpid a la vall de Luchon. El primer que sorprèn són el cuidats jardins que envolten els edificis de les termes. 

Juliol 1995. Avinguda (Alleé) d'Étigny, el passeig principal de la ciutat. El baró Antoine Maigret d'Étigny va ser el governador de la Gascunya que impulsà el desenvolupament de Luchon al segle XVIII.

Agost 2003. L'aristocràcia i la reialesa edificaren palauets i mansions als segles XVIII i XIX.

Agost 2013. Església de l'Assumpció, al centre de la petita ciutat, d'uns 4.000 habitants. 

Juliol 2016. Luchon i l'estació hivernal de Superbagnères des del cim del pic Salvaguardia (2.736m). Sortint de Luchon en direcció sud, dues valls acaben a la mateix carena fronterera: la Pique i Lys.  

Juliol 2016. Final de la vall de Lys des del portilló de Benasc (2.444m), en la carena fronterera. L'aparcament està situat al costat de l'antic Hospice de France (1.385m), un refugi medieval que allotjava els pelegrins de Compostel·la que creuaven el portilló. Al vessant aragonès existia l'hospital de Benasc. 

Agost 2013. Des de l'estació de Superbagnères (1.800m), mirant en direcció sud, es té una gran panoràmica de la serralada pirinenca. 

Agost 2013. La carena fronterera des de Superbagnères. Destaquen a l'esquerra el massís Aneto-Maladeta en segon terme i a la dreta el grup de tresmils Boum-Quayrat, del massís del Perdiguero. 

Agost 2013. El GR10, el sender traspirinenc francès, puja a Superbagnères des de Luchon.

Agost 2013. El pic de Céciré (2.403m), a pocs km de l'estació seguint el GR10 en direcció oest, és un mirador excepcional. 

Agost 2013. Des del cim del pic de Céciré, vista del vessant nord de la carena fronterera de tresmils del massís del Perdiguero, un paisatge superb. 

Agost 2013. La calma i la serenitat d'un matí d'estiu en l'alta muntanya pirinenca no té comparació possible. Les glaceres de la cara nord, però, estan a punt de desaparèixer.