Novembre 1992. Des de Fes en direcció sud, els primers relleus muntanyosos que trobem corresponen a l'Atles Mitjà.
Novembre 1992. A prop d'Ifrane i Azrou, les ondulacions de l'Atles Mitjà acullen camps i boscos.
Novembre 1992. Per tot arreu hi ha llocs de venda de minerals i fòssils.
Novembre 1992. Els boscos de cedres de l'Atles Mitjà destaquen sobre la muralla nevada de l'Alt Atles, que arriba als quatre mil metres. Els vents humits de l'oceà Atlàntic no poden sobrepassar-la.
Novembre 1992. Midelt és una localitat a 1.500m d'alçada entre l'Atles Mitjà i l'Alt Atles.
Novembre 1992. El poble de Rich, al peu de la muralla de l'Alt Atles i a la vora de l'uadi Ziz.
Novembre 1992. Pastors nòmades de l'Atles. Els ramats de cabres són l'únic mitjà de vida.
Novembre 1992. En els poblets de l'Atles, les collites s'assequen al sol als terrats de les cases.
Novembre 1992. Aït-Ben-Haddou, un gran kasar (ciutadella fortificada) situat a l'antiga ruta de caravanes entre Marràqueix i el Sàhara. Des del 1987 és patrimoni mundial Unesco.
Novembre 1992. Aït-Ben-Haddou, construït al segle XVII, ha estat l'escenari de diverses pel·lícules.
Novembre 1992. La poca gent que viu a Aït-Ben-Haddou encara conserva costums ancestrals.
Novembre 1992. Passada la muralla de l'Atles, al sud les pluges no arriben, som al desert. Només hi ha vida als corrents dels uadis. Això sí, amb uns colors desconeguts pels nostres ulls.
Abril 2006. A la primavera, els llogarets instal·lats als pendents entre Marràqueix i l'Atles es tenyeixen del verd dels conreus.
Abril 2006. A uns 112km al sud-est de Marràqueix, la carretera escala en ziga-zagues el Tizi-n-Tichka, de 2.260m, el port de muntanya més alt del nord d'Àfrica i que suposa el canvi de vessant de la serralada de l'Atles.
Abril 2006. La kashba de Aït-Ben-Hadou segueix al seu lloc, cada vegada amb més visitants.
Abril 2006. Estança principal d'un casa amazic (berber) que ens van ensenyar.
Abril 2006. Cuina d'un habitatge amazic (berber) a l'interior de la kashba, amb els mitjans mínims.
Abril 2006. La serralada de l'Anti-Atles mostra la seva extrema aridesa camí del desert.
Abril 2025. La massificació turística ha arribat fins a Ait Ben Hadou, que en aquestes condicions perd gran part del seu encant primigeni.