Embedded Files
Muntanya emblemàtica del Prepirineu català, a la comarca del Bergadà. El Pollegó Superior (dreta), arriba als 2.506 metres. En la seva difícil cara nord van tenir lloc les primeres gestes de l'escalada catalana, que van començar amb la via Estasen, oberta al 1928. La meva primera ascensió va ser l'any 1984. Des de llavors he tornat un total de 15 vegades, onze de les quals per la via de la canal del Verdet, que fa la travessa de la muntanya.
Muntanya emblemàtica del Prepirineu català, a la comarca del Bergadà. El Pollegó Superior (dreta), arriba als 2.506 metres. En la seva difícil cara nord van tenir lloc les primeres gestes de l'escalada catalana, que van començar amb la via Estasen, oberta al 1928. La meva primera ascensió va ser l'any 1984. Des de llavors he tornat un total de 15 vegades, onze de les quals per la via de la canal del Verdet, que fa la travessa de la muntanya.
Maig 1984. El Pedraforca s'alça desafiant damunt el poble de Saldes, al Bergadà.
Maig 1984. Primera visió del Pedraforca (cara est) des de la carretera. Quan em van dir que la via normal pujava per l'Enforcadura, per atacar pel darrere el Pollegó Superior, em va semblar inaccessible.
Maig 1984. La famosa tartera no va resultar tan vertical com semblava i vam fer cim al Pollegó Superior sense gaires problemes.
Febrer 1985. La famosa cara nord, escenari de les primeres escalades extremes de Catalunya a principis del segle XX. El coll Verdet a la dreta, per on vam pujar en la primera ascensió hivernal.
Febrer 1985. A partir del coll Verdet, la via entra a la zona d'ombra, la neu està dura i el glaç cobreix les pedres. Piolet i grampons obligatoris, totes les característiques d'un entorn hivernal.
Febrer 1985. La canal del Verdet, el punt clau d'aquesta via. Curta i glacada.
Febrer 1985. Canal del Verdet des de dalt, un tapís de neu i glaç que rellisca, cal assegurar i evitar com sigui una caiguda.
Febrer 1985. Per arribar al cim cal superar encara tres sifons grimpant per la roca de la cara oest. Després baixarem per l'Enforcadura completant així la travessa.
Febrer 1986. Pràctiques d'escalada en glaç durant el curset d'alta muntanya a la cara nord del Pedraforca.
Febrer 1986. Superada la canal del Verdet, a la zona solana, es pot gaudir d'una bona panoràmica del vessant oest, amb el poble de Gósol i la serra del Verd, coronada pel Cap del Verd, que arriba als 2.282m.
Febrer 1986. Baixada des del Pollegó Superior a l'Enforcadura, en la via normal de baixada.
Maig 1989. Una de les dues canals equipades per assolir el cim del Calderer (2.496m), una punta propera al Pollegó Superior.
Març 2004. La canal del Verdet continua sent un escenari perfecte per practicar les tècniques de l'alpinisme hivernal. Per això hi hem tornat sovint.
Març 2004. El Calderer (2.496m) des del cim del Pollegó Supeior.
Març 2004. La serra d'Ensija des del cim del Pedraforca.
Abril 2013. El refugi Lluís Estasen, al peu de la cara nord del Pedraforca. A les seves parets encara pengen les ressenyes de les escalades heroiques de principis del segle XX.
Abril 2013. La balma de les Orenetes, un dels punts remarcables en la pujada al coll Verdet.
Abril 2013. Per onzena vegada a la canal del Verdet, gaudint-la amb la seguretat i tranquil·litat que dona el costum.
Abril 2013. El Pollegó Inferior (2.445m), des del cim principal.
Abril 2013. Per quinzena vegada al cim del Pollegó Superior.
Page updated
Google Sites
Report abuse