La Cerdanya és una comarca pirinenca que inclou la capçalera del riu Segre. Llar del poble iber dels ceretans, el comtat medieval de Cerdanya fou un dels integrants de la Marca Hispànica de l'imperi carolingi davant els sarraïns de Al-Àndalus. Arran del Tractat dels Pirineus de 1659 la comarca va quedar partida pel mig: la part nord, l'Alta Cerdanya, sota administració francesa i la Baixa Cerdanya, sota administració espanyola, amb capital a Puigcerdà, que es troba damunt mateix de la línia fronterera. El desenvolupament del turisme i les segones residències per l'obertura del túnel del Cadí ha transformat radicalment la vida de la comarca en els darrers decennis. Després de la primera visita del 1982, hi hem tornat diverses vegades.
Agost 1982. Guaitant des del mirador de Puigcerdà en direcció sud-oest, destaca a l'esquerra, sobre la plana ceretana, la Tossa d'Alp (2.536m) on hi ha les estacions d'esquí de La Molina i Masella. Seguint la línia de muntanyes, més a la dreta sobresurt les Penyes Altes de Moixerò (2.276m).
Agost 1982. La cara nord de la serra del Cadí, que tanca la Cerdanya pel sud. Al darrere hi ha la comarca del Berguedà.
Agost 1982. L'estany de Puigcerdà és un llac artificial del qual es té notícia des del segle XIII, alimentat per una sèquia del riu Querol. És un dels atractius de la capital de la Cerdanya.
Agost 1982. L'església de Llívia, vila que va quedar com un enclavement en territori francès després de l'aplicació del Tractat dels Pirineus. A 7km de Puigcerdà, el turisme domina l'economia de la vila.
Agost 1982. Bellver de Cerdanya, població fundada l'any 1225 per Nunó Sanç, comte de Cerdanya i Rosselló. Té un nucli antic medieval ben conservat amb muralla i esglésies interessants.
Agost 1982. Al vessant nord de la comarca hi ha la població de Lles de Cerdanya, des d'on una pista sense asfaltar puja fins els estanys de la Pera, a 2.356 metres d'altitud, on hi ha un refugi de muntanya.
Agost 1982. Estany de la Pera Superior i al darrere la serra Airosa i el cim de Munturull (2.761m), fronterer amb Andorra.
Gener 2002. L'aspecte de Bellver de Cerdanya i de tota la comarca canvia a l'hivern, quan una gran part de visitants acudeixen a les estacions d'esquí.
Gener 2002. Plaça Major porticada de Bellver de Cerdanya. L'església de santa Maria i sant Jaume és un edifici gòtic reformat al segle XVIII.
Abril 2010. Al cim de la Tossa Plana de Lles (2.904m) un pic fronterer amb Andorra que és típic assolir amb raquetes de neu a l'hivern i la primavera.
Desembre 2010. El vessant nord de la serra del Cadí des de Lles de Cerdanya, a l'altra banda de la vall.
Febrer 2011. El refugi UEC de la Molina, un establiment centenari que ha allotjat l'excursionisme català a la Cerdanya.
Febrer 2011. L'estany de Malniu, una zona de senderisme a l'estiu i de raquetes de neu a l'hivern, amb refugi de muntanya prop de la població de Meranges.
Febrer 2011. La Cerdanya des de l'estació d'esquí de Masella, mirant en direcció nord. Es pot identificar el perfil característic de la Tossa Plana de Lles.
Desembre 2010.
Gener 2013. La Cerdanya des de l'estació d'hivern de Guils de Cerdanya. La capital Puigcerdà i la població francesa de Bourg-Madame (La Guingueta d'Ix) estan separades per una línia fronterera. Al fons el massís del Puigmal.
Desembre 2017. L'estany de Puigcerdà a l'hivern.
Juliol 2024. Plaça dels Herois de Puigcerdà, el centre de la vila.
Juliol 2024. Castell de Llívia, erigit al cim del Puig del Castell, és l'origen de la població medieval. Apareix esmentat per primera vegada l'any 996. Als segles XIV i XV va ser la principal fortificació del comtat de Cerdanya. L'any 1479 va ser enderrocat per ordre del rei de França Lluís XI. El jaciment està declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.
Juliol 2024. La vila de Llívia i bona part de la plana de la Cerdanya des del Puig del Castell. En primer terme l'església de la M. D. dels Àngels. Al fons, la Tossa d'Alp i les serres del Moixeró i Cadí.
Juliol 2024. Església de la M. D. dels Àngels de Llívia, edifici dels segles XVI i XVII aixecat aprofitant els materials del temple anterior. Presenta unes curioses torres rodones de defensa a banda i banda de la façana, també catalogades. El nucli antic està declarat conjunt històric.
Desembre 2025. Allotjament de turisme rural a Lles de Cerdanya.
Desembre 2025. A més del fuet, llangonissa o xoriço, altres embotits típics del Pirineu com el bull o el bisbe alegren un bon esmorzar de pagès a la Cerdanya.