Embedded Files
El Mont Perdut va ser anomenat així pels francesos que intentaven arribar al seu cim des de la vall de Gavarnie. El distingien per la seva altitud des de la llunyania, però el perdien quan s'acostaven per les valls. Llavors se li suposava el més alt del Pirineu. Louis Ramond de Carbonnières, geòleg i botànic, va fer la segona ascensió documentada en 1802, seguint als seus dos guies i al pastor aragonès que havien trobat la ruta per encàrrec seu i que havien fet la primera ascensió quatre dies abans. En tot el massís, que inclou la cresta de Gavarnie, hi han comptabilitzats 21 tresmils entre principals i secundaris.
El Mont Perdut va ser anomenat així pels francesos que intentaven arribar al seu cim des de la vall de Gavarnie. El distingien per la seva altitud des de la llunyania, però el perdien quan s'acostaven per les valls. Llavors se li suposava el més alt del Pirineu. Louis Ramond de Carbonnières, geòleg i botànic, va fer la segona ascensió documentada en 1802, seguint als seus dos guies i al pastor aragonès que havien trobat la ruta per encàrrec seu i que havien fet la primera ascensió quatre dies abans. En tot el massís, que inclou la cresta de Gavarnie, hi han comptabilitzats 21 tresmils entre principals i secundaris.
Agost 2015. Les Tres Sorores, damunt del circ de Soaso a la vall d'Ordesa. D'esquerra a dreta: el Cilindre de Marboré (3.328m), el Mont Perdut (3.355m) i el Soum de Ramond (3.254m). A l'extrem dret la modesta Punta de las Olas (3.002m).
Page updated
Google Sites
Report abuse