Agost 1993. Partint del coll de Bujaruelo (2.256m) remuntem de bon matí la glacera dels Gabietos fins el coll dels Gabietos (2.935m) que es veu a dalt.
Agost 1993. El pic Gabieto occidental (3.034m) vist des del pic oriental.
Agost 1993. El pic Gabieto oriental (3.031m) des del pic occidental.
Agost 1993. El coll de Gabieto i la pujada el gegant Taillon (3.144m) des del Gabieto oriental. Les canals de la seva cara nord són un indret famós d'escalades extremes hivernals.
Agost 1993. Magnífica panoràmica del circ de Gavarnie des del cim del Taillon. Es veuen tots els pics de la cresta (Casc, Torre, Espatlla, pics de la Cascada i Marboré) i els cims culminants del massís del Mont Perdut (Cilindre, Perdut i Soum de Ramond)
Agost 1993. Baixant del Taillon, d'esquerra a dreta, el Dit, la falsa bretxa, el pic Bazillac (2.973m) i la famosa Bretxa de Roland.
Agost 1993. El refugi de Sarradets (2.587m) al costat nord de la Bretxa de Roland. Com que està ple, farem un bivac al costat, com molta altra gent. Estreno la meva nova funda de bivac de Sofitex. Almenys ens donaran de sopar.
Agost 1993. La Bretxa de Roland (2.804m) de bon matí. La llegenda diu que el tall de 100m d'alt el va fer el cavaller Roland, nebot de Carlemany, amb la seva espasa Durandal, al final de la batalla de Roncesvalls contra els sarraïns.
Agost 1993. El Taillon i el Bazillac des del cim del Casc (3.006m) mirant cap a l'oest. Des de la bretxa hi ha un pas de cable i una relleixa davant del coll dels Sarrios.
Agost 1993. Des del cim de la Torre de Marboré (3.009m) en direcció est, es domina l'ampli coll de la Cascada i la resta dels pics de la cresta que anirem coronant (Espatlla de Marboré (3.073m), el pic occidental de la Cascada (3.095m) el pic central de la Cascada o pic Brulle (3.106m), el pic oriental de la Cascada (3.161m) i el Marboré (3.248m). Henri Brulle (1854-1936) va ser l'iniciador del pireneisme de dificultat.
Agost 1993. Des del coll de la Cascada, al nord s'estén la famosa i visitada vall de Gavarnie.
Agost 1993. Circ de Gavarnie des del cim del Marboré (3.248m). Aquesta paret de 1.500m de desnivell és l'escenari hivernal de conegudes vies extremes d'escalada en gel.
Agost 1993. Cova de Casteret, descuberta al 1926. La sala principal és gran com una catedral, el terra és una làmina relliscosa de gel permanent, només transitable amb grampons i una columna compacta de gel baixa del sostre en un racó. Diversos caramells de glaç pengen de les parets i el sostre, tot i que estem a ple estiu. És com una gran nevera on cal abrigar-se.