Andorra

Andorra és des de l'any 1993 un microestat europeu al mig dels Pirineus i membre de la ONU. Amb origen medieval, durant 700 anys fou un territori feudal governat per dos coprínceps: el bisbe de la Seu d'Urgell i l'hereu del comte de Foix, el president de la república francesa. El territori és majoritàriament muntanyós i drenat per l'ampla capçalera del riu Valira, afluent del Segre. La llengua oficial del país és el català. El comerç és la principal font de riquesa.

Com diu la seva propaganda turística, Andorra és el 'país dels Pirineus'. Així va ser en el meu cas. La primera vegada que vaig guaitar la serralada pirinenca va ser des de la seva capital, allà per l'any 1969, en un viatge en bus al principat, llavors la meca de les compres barates. A partir del 1977 els viatges van ser més freqüents, també per fer turisme i descobrir la neu en família. Més tard vindrien les sortides de muntanya i d'esquí.

Setembre 1969. Primera visita a Andorra. La capital, Andorra la Vella, i l'església romànica de sant Esteve, tot envoltat de muntanyes.

Desembre 1978. Entrada a la vall d'Incles, quan pujàvem a descobrir la neu en família, a més de les compres.

Abril 1980. L'aglomeració urbana Andorra la Vella - les Escaldes-Engordany, vista des de la zona elevada d'Engolasters.

Abril 1980. El llac d'Engolasters, encara glaçat a la primavera.

Abril 1980. L'ermita romànica de sant Miquel d'Engolasters.

Abril 1980. Os de Civís, població de l'Alt Urgell que, curiosament, només té accés rodat per Andorra.

Gener 1992. Curs d'esquí de muntanya a l'estació de Soldeu.

Juliol 1996. Llac de Meners, al peu del pic de Meners (2.680m) a la carena fronterera amb França.

Juliol 1996. Pujant cap el Pic de la Serrera (2.913m) a la carena fronterera amb França. És la quarta muntanya d'Andorra.

Juliol 2010. La vall de Tristaina, des del cim del pic de Tristaina (2.876m). A l'altra banda de la vall, l'estació d'esquí Ordino-Arcalís.

Juliol 2010. Des del cim del pic de Tristaina, mirant cap el sud-oest, el pic de Comapedrosa (2.942m) el més alt d'Andorra.

Juliol 2010. Des del cim del pic de Tristaina, mirant cap l'oest, el massís de la Pica d'Estats (3.143m), el més alt de Catalunya.

Juliol 2010. Estany Rodó envoltat per la carena fronterera del circ de Pessons, un indret d'origen glacial amb nombrosos llacs, accessible des de l'estació d'esquí de Pas de la Casa-Grau Roig.

Juny 2019. Pics de Casamanya central i sud, des del Casamanya nord (2.752m), accessibles des de la població de Canillo.

Page updated

Google Sites

Report abuse