Néouvielle

Agost 1999. La meva tenda a 2.540m, a dues hores i mitja de l'aparcament del llac Cap de Long. Únicament els isards venen a veure'm a l'alba i al crepuscle.  

Agost 1999. Des del fals coll, a l'esquerra, el Pic Long (3.192m), el sostre del massís, sense accés fàcil. Només queden restes de l'antiga glacera Pays Baché. A la dreta el modest Maubic (3.058m)  

Agost 1999. El compacte Campbieil (3.173m) la segona alçada del massís, a l'altra banda de la vall, vist des del cim del Maubic. 

Agost 1999. En primer terme el pic Badet (3.135m) i darrere el Pic Long, des del cim del Campbieil. El vent bufa fort i el temps sembla insegur.

Agost 1999. Els llacs Aumar i Aubert, a la Reserva Natural de Néouvielle, des del cim del pic d'Estaragne (3.091m)

Agost 1999. D'esquerra a dreta: Trois Conseillers (3.039m) i després de la bretxa, Néouvielle (3.091m) i Ramougn (3.011m) des del llac Cap de Long.

Agost 1999. El gran pedregar de la via normal del Néouvielle, que encara que no sigui el més alt, dona nom al massís. Un pic molt conegut i freqüentat. La primera ascensió data del 10 de juliol de 1847 per Vincent de Chausenque i Bastien Teinturier.

Agost 1999. El llac Cap de Long i l'aparcament des del cim del Néouvielle.

Agost 1999. Des del cim del Néouvielle, a l'esquerra el Campbieil i a la dreta el Badet, el Pic Long i el Maubic.

Agost 2006. Els pics Maou (3.074m) i Badet (3.160m) de fàcil accés una vegada assolida la cresta, tot superant el terreny mineral.

Agost 2006. Els pics Badet (3.160m), Long (3.192m) i Maubic (3.058m)

Agost 2006. El llac que ha quedat on abans hi havia la glacera Pays Baché, sota el Pic Long.

Agost 2006. El gran Campbieil (3.173m) i a l'esquerra el petit pic d'Estaragne (3.006m) des del cim del Maubic. 

Agost 2006. El llac Tourrat (2.639m) mirant al nord des del cim del Maubic. 

Agost 2013. Réfuge de la Glère (2.184m), accessible per pista i sender des de Barèges. Llacs de la Glère i Coume Escure (esquerra).  

Agost 2013. Cresta Néouvielle-Brèche-Trois Conseilleurs-Turon de Néouvielle, des del refugi de la Glère. Cal remuntar 1.400 metres de desnivell fins el col Escume Estrète. 

Agost 2013. Al cim del Turon de Néouvielle, el meu tresmil número 200, trenta anys després. Curiosament, segons diu la història, aquest va ser el primer tresmil coronat de tot els Pirineus, el 2 d'agost de 1787 pel químic, geòleg, escriptor i polític francès Henry Reboul, junt amb Ernest Vidal i el guia Guicharnaud.

Agost 2013. D'esquerra a dreta: Campbieil, Badet i Pic Long, des del cim de Turon de Néouvielle. 

Agost 2013. Des del cim del Turon de Néouvielle, el proper Trois Conseilleurs i al fons el Néouvielle. 

Agost 2013. Des del cim del Turon de Néouvielle, cap al sud-est, massissos de Bachimala i Posets. 

Agost 2013. Des del cim del Turon de Néouvielle, cap al sud-oest, Pic Long i massís del Mont Perdut.