Strahlhorn

Juliol 2001. La Britanniahütte, que de cabana no en té res, és un magnífic refugi situat a 3.030 metres, punt de partida per nombroses ascensions de la zona. 

Juliol 2001. Després de llevar-nos a les 2 de la matinada, esmorzar, equipar-nos amb piolet, grampons i corda de seguretat, baixem a la glacera i iniciem l'ascensió. Hores després, la lluna de la freda matinada ens assenyala el camí per la glacera Allalingletscher cap al llunyà coll Adlerpass i a la seva esquerra la compacta mola de l'Strahlhorn. És una sort tenir l'ojectiu al davant i ben visible.  

Juliol 2001. Les primeres llums del dia il·luminen el cim rocós del veí Rimpfischhorn (4.199m) 

Juliol 2001. La cara nord de l'Strahlhorn mostra les seves cornises. Per això la via normal l'ataca per la cara oest (dreta). 

Juliol 2001. Passat l'Adlerpass, la traça evita perilloses esquerdes camí del cim, que cada vegada es veu més a prop. 

Juliol 2001. Arribant a l'estret cim de l'Strahlhorn (4.190m), unes perilloses pedres congelades i penjades entre abismes, on no vam estar més que uns pocs minuts. Ni foto de grup ens vam fer per falta d'espai.

Juliol 2001. Des de l'avantcim de l'Strahlhorn, mirant  cap al nord, el cor del massís de Mischabel, amb l'Alphubel (4.206m), el Täschhorn (4.491m) i el Dom (4.545m). A la dreta, la famosa aresta Nadelgrat, que conté el Lenzpitze (4.293m), el Nadelhorn (4.327m) i el Durrenhorn (4.035m).

Juliol 2001. Des de l'avantcim de l'Strahlhorn, panoràmica cap al sud: cims del Mont Rosa, Lyskamm i Castor.

Juliol 2001.  Des de l'avantcim de l'Strahlhorn, mirant cap a l'oest, el panorama està dominat per l'inigualable Cerví o Matterhorn (4.478m) la muntanya més bonica dels Alps i potser del món. Aquí flanquejat pel Mont Blanc i el Grand Combin (4.313m).

Juliol 2001. Mentre retornem a l'Adlerpass, ens acompanya a l'altre costat de la vall la cresta fronterera amb Itàlia: Lyskamm, Castor, Pollux, Breithorns. Un entorn esbalaïdor com pocs.  

Juliol 2001. Des de l'Adlerpass, la glacera Allalingletscher que baixarem s'ha transformat al migdia en un forn, ajudat per la reverberació del sol a la neu, que ara s'ha tornat tova i flonja. La jornada de 12 hores serà llarga i feixuga, però el premi s'ho val. 

Juliol 2001. Cara oest de l'Strahlhorn, amb la cresta rocosa i els seracs penjants. Els núvols comencen ja a tapar el cim. Però nosaltres ja no som allà dalt i tornarem al refugi a temps d'agafar el darrer telefèric a Saas-Fee.