Saint-Bertrand-de-Comminges (Sant Bertran de Comenge en occità) va ser colònia romana amb el nom de Lugdurum Convenarum, quan l'urbs ocupava 32ha i comptava amb deu mil habitants amb fòrum, termes, teatre i temple paleocristià. Entre els segles V i el XIX va ser seu episcopal. Cinc dels bisbes van ser família dels comtes de Comminges. Va ser també una etapa en el camí de Compostel·la. Actualment compta amb 250 habitants però rep anualment 80.000 visitants.
Agost 2013. Al cim del turó, la catedral i el recinte emmurallat dominen el edificis i els jaciments arqueològics romans de la part baixa.
Agost 2013. Una de les portes d'entrada a la muralla. El nucli medieval de carrerons estrets està ocupat per estudis d'artistes, tallers d'artesania i serveis turístics.
Agost 2013. La catedral romànica primitiva va ser construïda en temps de sant Bertran (1050-1123). La part oriental de la nau principal va ser reformada al segle XIV en estil gòtic, sota els auspicis de Climent V, el primer papa d'Avinyó.
Agost 2013. Un element destacable de l'interior és el treball en fusta del retaule i del cor dels canonges, fets en l'època renaixentista.
Agost 2013. Tres de les galeries del claustre de la catedral són d'estil romànic. Van ser construïdes al segle XII pels propis canonges. Destaca el pilar dels quatre evangelistes, en primer terme, La galeria sud s'obre sobre el paisatge circumdant.
Agost 2013. La galeria nord del claustre va ser restaurada al segle XV en estil gòtic i conté els sepulcres de set canonges.