Embedded Files
Grup de quatre tresmils entre el Balaitús al nord i els pics d'Argualas al sud. L'accés més evident és des del balneari de Panticosa. A l'agost de 1990 hi vaig anar a explorar-los per primera vegada, pujant pels llacs de Bachimaña tot seguint el GR11 i bivaquejant en solitari (per primera vegada al Pirineu) a l'ibón Blau inferior a l'espera del bon temps. A l'endemà vaig fer la travessa dels tres Inferns i després la bretxa fins l'Arnales. Al 2006 hi vaig fer una altra visita en grup.
Grup de quatre tresmils entre el Balaitús al nord i els pics d'Argualas al sud. L'accés més evident és des del balneari de Panticosa. A l'agost de 1990 hi vaig anar a explorar-los per primera vegada, pujant pels llacs de Bachimaña tot seguint el GR11 i bivaquejant en solitari (per primera vegada al Pirineu) a l'ibón Blau inferior a l'espera del bon temps. A l'endemà vaig fer la travessa dels tres Inferns i després la bretxa fins l'Arnales. Al 2006 hi vaig fer una altra visita en grup.
Agost 1990. Sender GR11 des del coll de l'Infern al coll de Piedrafita, on comença la baixada cap al llac de Respomuso.
Agost 1990. Ibón de Tebarray (2.680m) al peu del coll de l'Infern.
Agost 1990. Bivac improvisat a l'ibón Blau inferior (2.379m) a l'espera que demà millori el temps.
Agost 1990. Nebera do Inferno, restes de la glacera nord sota la cresta dels Inferns.
Agost 1990. Cim de l'Infern occidental (3.073m), la cresta està mig coberta per la boira, però és bastant ampla i sense problemes.
Agost 1990. L'agulla de Pondiellos (esquerra) i el Garmo Negro, mirant cap al sud des de l'Infern occidental.
Agost 1990. Ibons Blaus superior i inferior (dreta) des de l'Infern oriental.
Agost 1990. Inferns central (3.082m) i oriental (3.076m) des del cim de l'Arnales.
Agost 1990. Cresta dels Inferns des del cim de l'Algas, mirant cap al nord. La franja més clara (la marmolera) la fa inconfusible.
Agost 2006. La cresta dels Inferns, des de l'Infern occidental, en un nova visita amb bon temps.
Page updated
Google Sites
Report abuse