Riu Brugent

Juny 1997. La font de la Llúdriga raja abundosa després d'un episodi de pluges. Les sequeres l'afecten bastant. 

Juny 1997. Les Tosques, primers tolls i salts del riu Brugent en el primer kilòmetre del seu curs. 

Agost 2018. Capafonts (capite fontes en llatí) al mig de la seva vall, que constitueix una ampla capçalera on tots els barrancs desemboquen al Brugent. Al fons, la Mola d'Estat i la Mola de Roquerola. 

Octubre 2009. El curs del Brugent alimenta un ufanós bosc de ribera. 

Maig 2912. La població de Farena, enclotada al fons de la vall del Brugent. 

Març 2024. Congost de l'Esqueix, a prop del nucli de El Pinetell. 

Octubre 2009. El Pinetell, petit nucli de cases amb conreus no lluny del riu. 

Novembre 2009. La part baixa de la vall del Brugent ha estat històricament lloc d'implantació de molins fariners i paperers. A dalt, el Puig d'en Marc i el gendarme de roca anomenat Castell Dalmau, amb parets verticals aptes per a l'escalada. 

Novembre 2009. Restes del molins de Figuerola, al costat del riu.  

Juny 2021. Cingles de Penya Roja (453m) amb parets on hi ha una escola d'escalada des de finals del segle XX. 

Gener 1989. Als cingles de Penya Roja vaig començar a practicar l'escalada. Aquí a la via Sense Nom 4+, la meva favorita. 

Juny 1997. Al segon tram de la Sense Nom, una xemeneia de manual que cal superar per oposició. 

Maig 2009. La Riba, població de l'Alt Camp que al 2024 tenia 534 habitants. Tradicionalment hi havia diversos molins paperers que aprofitaven la força hidràulica del tram final del riu Brugent. 

Maig 2009. El pont de la Riba sobre el riu Brugent va ser arrossegat per l'aiguat del 1994. Poc més endavant, el Brugent desemboca en el riu Francolí, camí del mar a Tarragona.