Pic de 3.144 metres, el més alt del massís de tresmils més occidental dels Pirineus. El nom significa 'vall lletosa' en llengua occitana, referit a l'antiga glacera del vessant nord. La primera ascensió fou realitzada el 1825 per dos topògrafs militars francesos. Nosaltres el vam atacar per primera vegada al juny de 1989 i el vam repetir el 1991. Situat a l'Aragó, l'accés es fa per Sallent de Gàllego i l'embassament de la Sarra, remuntant el bonic barranc Aguas Limpias fins l'embassament de Respomuso, amb un gran refugi que va estar molts anys tancat, sense acabar.
Juny 1989. El poble de Sallent de Gállego, a la riba de l'embassament de Lanuza.
Maig 1990. El llarg, fresc i bonic barranc de Aguas Limpias.
Juny 1989. L'embassament de Respomuso mentre pugem cap al nord.
Juny 1989. La mítica Bretxa Latour, se'ns presenta com una canal glaçada, que acaba amb unes barres metàl·liques clavades a la roca de la dreta que cal grimpar amb precaució.
Juny 1989. La pala final, molt inclinada, ens porta al vèrtex del cim que ja s'albira.
Juny 1989. Una curiosa estructura metàl·lica rodeja el vèrtex geodèsic que marca el cim.
Juny 1989. Des del cim, cap al sud, els pics de l'Infern i de l'Argualas, encara per descobrir.
Juny 1991. La Torre Cadier (3.049m) i l'Agulla d'Ussel (3.022m) pics de difícil accés a la cresta oriental del Balaitús, anomenada Cresta del Diable.
Juny 1989. La famosa Cresta del Diable, tot baixant del Balaitús.