Iguazú

Gener 2005. Cascades d'Iguazú des del costat argentí, un meravellós espectacle de la natura.

Gener 2005. El riu Paraná ve des de l'horitzó, servint de frontera entre el Paraguai (esquerra) i el Brasil (dreta). A baix a la dreta rep el riu Iguazú 17 km després de les cascades. A l'horitzó es veuen els edificis de Ciudad del Este (Paraguai)

Gener 2005. Sector argentí de les cascades amb el salt San Martín a l'esquerra, el més cabalós. 

Gener 2005. Salt San Martín, un veritable vendaval d'aigua polvoritzada mulla els visitants propers. 

Gener 2005. Al sector argentí n'hi ha dos circuits de pasarel·les per tal de contemplar els salts. 

Gener 2005. Salt Mbigua, la bellesa perfecta d'un fenomen natural.

Gener 2005. El clima de selva subtropical produeix plantes i flors vistoses que mai abans no havíem vist.

Gener 2005. La Garganta del Diablo, té les cascades més altes i de major cabal. Impressiona. 

Gener 2005. En un clima tropical, l'aigua no només ve del riu, també el xàfecs eren diaris.

Gener 2005. Centre de visitants del parc nacional, amb interessants explicacions.

Gener 2005. Circuit superior del costat argentí. 

Gener 2005. Les llanxes s'apropen als salts amb la intenció de copsar la seva força brutal i aconsegueixen que quedis totalment xop.

Gener 2005. La fauna tropical no para de mostrar detalls de color increïbles.

Gener 2005. La Garganta del Diablo des del costat brasiler.

Gener 2005. L'estrèpit és tan eixordador que et treu la respiració. Una sobredosi per als sentits. 

Gener 2005. Jove guaraní venent artesania. Els guaranís habitaven la zona i quasi han desaparegut.

Gener 2005. El tucà, símbol del parc nacional Iguazú, un ocell cridaner i curiós.