Vall de Vajolet

Juliol 2019. Des de Ciampedie, la vall de Vajolet s'obre pas entre el grup del Catinaccio/Rosengarten (2.981m) al fons i les agulles del grup del Larsech, a la dreta. 

Juliol 2019. Remuntant la vall entre bosc pel còmode sender 540, trobem el conjunt d'edificis del refugi Gardeccia. Aquí es queden bona part dels caminants que només han pujat a passejar.   

Juliol 2019. Continuant vall amunt, al cap d'una estona apareixen a l'esquerra les famoses agulles de Vajolet, conjunt de verticals formacions rocoses que ofereixen suficients parets per satisfer els escaladors més exigents. El refugi Alberto s'hi troba al seus peus.  

Juliol 2019. Nosaltres no deixem la vall principal, seguint el sender que es redreça en ziga-zagues mentre continua guanyant alçada. 

Juliol 2019. Els refugis Vajolet i Preuss, situats a 2.243m, són un altre punt d'atracció de caminants. 

Juliol 2019. Tot pujant, la part final de la vall esdevé més solitària, més alpina. 

Juliol 2019. El refugi Passo Principe (2.601m) està situat al costat de la collada del mateix nom, el punt més alt de la vall, sota el cim del Catinaccio d'Antermoia (3.002m) el cim que corona el grup. És un simpàtic edifici de fusta d'estil clàssic, prefabricat a la vall i pujat a peces l'any 1952. Bufa el vent i la temperatura és baixa. Després de recuperar forces al seu càlid interior, iniciem la baixada pel mateix sender.    

Juliol 2019. Per tal de no repetir l'itinerari de pujada, sota el refugi Vajolet trenquem pel sender 541. 

Juliol 2019. Aquesta variant ressegueix el vessant dret (oest) de la vall a mitja alçada, oferint interessants panoràmiques de l'entorn. Aquí ja no hi trobem ningú.   

Juliol 2019. El grup del Larsech des de l'altra banda de la vall. Al fons de la vall, el refugi Gardeccia. 

Juliol 2019. Tot i que el terreny és cada vegada més mineral, algunes flors, com aquest delicat myosotis, guarneixen les vores del sender. 

Juliol 2019. Mirant enrere, podem gaudir de les millors panoràmiques de la vall de Vajolet que estem transitant de extrem a extrem, que des del fons de la vall són invisibles. Una darrera baixada entre el pedregam ens deixa al punt de partida després de més de 8 hores de plaent i tranquil.la caminada.