Querbús

El testament de Bernat Tallaferro, comte de Besalú l'any 1020, donà la primera notícia de l'existència del castell de Querbús, construcció encimbellada en un estret esperó de roca a 729m d'altura, al massís de les Corberes. Durant la croada papal contra els càtars i després de la batalla de Muret (1213) on va caure derrotat el comte de Tolosa Ramon VI i on va morir el seu aliat, el rei d'Aragó Pere el Catòlic, va ser el darrer castell en caure en mans de les tropes franceses, l'any 1255, posant fi a l'heretgia i a l'expansió catalana a Occitània en benefici del rei francès. 

A partir del Tractat de Corbeil de 1258, formà part dels castells anomenats Els cinc fills de Carcassona (Perapertusa, Querbús, Aguilar, Puillorenç i Termes) que durant quatre segles marcaren la frontera entre el regne de França i la corona d'Aragó. El Tractat del Pirineus de 1659 que traslladà la frontera a la serralada pirinenca, acabà amb la seva importància militar. Després d'anys d'abandó, avui es poden visitar les seves ruïnes restaurades on la història encara batega.