La comarca pirinenca de la Garrotxa està siuada al nord del país, tocant amb la frontera del Vallespir. La conca alta del riu Fluvià separa la part nord, l'Alta Garrotxa, de relleu muntanyós, de la part meridional que s'estén al voltant de la capital Olot i la seva zona volcànica. La història de la comarca està lligada al comtat medieval de Besalú, creat l'any 988, un dels territoris integrants de la Marca Hispànica aixecada per l'imperi carolingi enfront dels sarraïns del sud. Quatre vegades hem visitat la zona: 1982, 1993, 2002 i 2014.
Agost 1982. El pont romànic sobre el riu Fluvià és la imatge més coneguda de la ciutat medieval de Besalú. Format per set arcades de característica forma angular, té 105m de llarg. Ha estat reconstruït diverses vegades.
Agost 1982. Carrer del Comte Bernat Tallaferro (974-1020), quan el comtat de Besalú assolí la seva màxima influència i va ser seu episcopal. A la dreta la casa Cornellà, exemple de residència noble del segle XII.
Agost 1982. Arcades de la plaça Major de Besalú, una de les viles medievals millor conservades de Catalunya.
Agost 1982. Absis de l'església de sant Vicenç de Besalú, temple parroquial documentat l'any 977, d'estil romànic amb elements de transició al gòtic.
Agost 1982. El poble de Castellfollit de la Roca s'assenta en una cinglera basàltica de 50m d'alçària fruit de l'erosió dels rius Fluvià i Toronell. La colada de lava té uns 217.000 anys d'antiguitat.
Agost 1982. El pont de Llierca sobre el riu homònim, afluent del Fluvià. Encara que es desconeix la data de construcció, el seu ús està documentat des del segle XIV.
Agost 1982. La vall del riu Llierca és l'eix geogràfic d'entrada a la subcomarca de l'Alta Garrotxa, un territori difícil, aspre i poc poblat. El Puig de Bassegoda (1.373m) fa de divisòria amb la comarca de l'Alt Empordà.
Agost 1982. Sant Feliu de Riu és l'església de l'antic poble de Riu, avui integrat al terme de Montagut i Oix. És un construcció romànica del segle XII d'una sola nau, restaurada l'any 1981 i inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Agost 1982. Església romànica de santa Bàrbara de Pruneres, a la població d'Oix. Edifici del segle XII, d'una sola nau i absis semicircular, inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'element més destacat és el porxo adossat al mur del migdia, protegint la porta d'entrada. No és gaire habitual a la zona i es creu que va ser afegit al segle XIII o XIV.
Agost 1982. L'església romànica de sant Salvador de Bianya, situada a l'extrem occidental de la comarca, és del segle XII i consta d'una sola nau amb absis semicircular. Enderrocada pels terratrèmols del 1427, la darrera restauració és del 1911. Per la vall de Bianya, a prop de l'església, hi passa l'antiga via romana del Capsacosta o Via Annia, construïda l'any 153 aC.
Octubre 2002. A l'Edat Mitjana, el pont romànic de Besalú estava fortificat i calia pagar peatge per passar-hi i entrar a la ciutat. Ha estat l'escenari de diverses pel·lícules.
Octubre 2002. Església de sant Pere de Besalú, l'única resta de l'antic monestir benedictí fundat l'any 977 pel bisbe Miró i consagrat pel comte Bernat Tallaferro l'any 1003.
Octubre 2002. Al centre del cràter del volcà de santa Margarida s'alça l'ermita romànica de santa Margarida de Sacot. El volcà apagat té 766m d'altitud, amb un cràter de 2km de perímetre. Pertany al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, creat l'any 1985 per protegir una quarantena de cons volcànics d'entre 10.000 i 700.000 anys d'antiguitat.
Octubre 2002. Volcà del Croscat, de 789m d'altitud i 800m de diàmetre de la base. És de tipus estrombolià i el més recent de la zona volcànica. Durant 25 anys va ser explotat com a pedrera de greda.
Octubre 2002. La fageda d'en Jordà és un bosc de faigs excepcional perquè creix en un terreny pla i a sobre d'una colada de lava del volcà del Croscat. Diversos senders abalisats permeten descobrir els racons més interessants.
Octubre 2002. Antiga masia típica de la zona volcànica, reconvertida en establiment turístic.
Octubre 2002. La vila de Santa Pau és al centre del la zona volcànica de la Garrotxa. El castell surt mencionat al segle X i va ser la seu de la Baronia de Santa Pau, que dominava un extens territori.
Octubre 2002. La plaça Major porticada de Santa Pau, que conserva tot un conjunt medieval remarcable. Són famosos el fesols de Santa Pau, amb denominació d'origen protegida.
Octubre 2014. Des del cim del Puigsacalm (1.515m) mirant al nord-est, es pot guaitar l'aglomeració urbana d'Olot, la capital de la Garrotxa. A l'extrem dret hi ha la zona volcànica.